diumenge, 15 de setembre de 2013

Estem d'enhorabona. La Rahola ens dedica un article


Rap amb gambes  a la marinera
La idea que les persones grans tenim sobre aquesta pregunta és que NO HO SOM, ni com a col·lectiu ni de forma individual. Rarament trobem articles que parlin de nosaltres i si són notícies, moltes vegades són com a complement del fet principal que relaten.

Però avui estem d’enhorabona. La Pilar ens ha dedicat en la seva columna de La Vanguardia del dia 8 passat, pàgina 33, titulat “El sopar de les àvies” el protagonisme del fet que relata, un sopar de festa major a Lliçà d’Amunt en que les àvies del poble en són les cuineres des de fa 27 anys, i que en aquest en van ser una vuitantena. Us recomano que llegiu l’article i entendreu més bé els meus petits comentaris. (El podeu llegir fent clic AQUÍ)
Dinar de persones grans
És d’agrair que ens doni el protagonisme de l’article quan diu “que no fa l’article per ressenyar una festa major, sinó perquè la gent gran l’enamora”, o sigui que  som el tema principal i que la festa major és el complementari, i a més, segueix i diu “I no ho dic en termes clàssics, carregats de commiseració que tracten els avis com si fossin criatures”. Per fi, reconeix que moltes vegades rebem, amb molta bona intenció, un tracta com si fóssim nens petits però que no ens agrada ni es correspon amb la realitat. I continua dient: “Ho dic perquè la gent gran és un cabal de coneixements, sentiments i herència familiar incomparable”, frase molt oportuna en aquest moments que, segons un ministre japonès diu en públic que les persones grans només som una càrrega per la societat i que la família esta qüestionada 
Aquí diuen Avis i Âvies
I no perdem de vista el tram final quan ens diu “Aquest article és un crit, un reclam, una petició perquè tothom valori l’extraordinària riquesa de la nostra gent gran, colpida per la malaltissa societat en què vivim, on tot allò que no  és semiternament jove sembla que no té valor”
Malgrat que el títol parla de les àvies, a qui felicita per la seva forma de cuinar, després ja es passa al plural, avis, i amb aquesta forma de llenguatge, els avis, malgrat que estem en minoria i que la cuina no és el nostre fort, també ens hi sentim integrats 
Domènec P

3 comentaris:

Miquel ha dit...

És una agradable notícia que la Pilar Rahola tingui en la seva justa estima el gran valor moral de la gent gran. Afortunadament, no és ella sola. És bo recordar les paraules del Papa Francesc, a la Catedral de Rio de Janeiro, el passat 25 de juliol, quan va afirmar que "les persones grans són la reserva cultural del nostre poble, un gran valor pel patrimoni que atresoren". Esperem que aquestes paraules es difonguin i es generalitzin cada dia més.

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

La Pilar Rahola té a encerts, però és massa vehement per algunes coses.
I és veritat que les persones grans són un pou de saviesa, s'hauria de difondre més aquesta relació entre avis i néts i aquestes històries que explicaven, ara els néts no volen sentir les batalletes dels avis, prefereixen jugar amb el mòbil i viure en seu món virtual.
I el de cuinar, crec que és més aviat un problema de cultura, perquè es que hi ha molt bons "amos de casa, que cuinen de meravella".
Salutacions i bona setmana.

Josep Maria V. ha dit...

Com diu en Domenec P. ens hem de felicitar per l'article de la Plar Rahola, que vaig llegir. La nostre lluita sempre ha estat que en els mitjans de comunicació, ens dediquen molt poc espai, sols sortim amb gran format quan diuen que aquest any tots els ofegats a la platja eren persones grans, o bé, quan sortien en els mitjans que un vell de setanta anys havia estat atropellat per un cotxe. Per tant et felicito per l'article, no obstant hi ha un detallat que no hi estic d'acord, NO SOM UNA MINORIA. Actualment, les persones grans som el 21% de la població amb dret a vot. Això vol dir que tindríem que tenir algú de la nostra edat amb un ascó al Parlament. Per què nos hi ha cap?