diumenge, 8 de setembre de 2013

Un repta: L'educació

Que l’educació es una de les professions més responsables no hi ha dubte, ja que té com a missió la formació de la persona humana que li permeti ser integra, idònia, qualificada i necessària per a la societat, però mentre les múltiples reformes que tenim  no contestin a què, perquè, i com, o no hi hagi interrelació entre les successives etapes educatives i no es reconeguin les inesgotables manifestacions d’intel·ligència degut als sistemes actuals d’avaluació, ni hi hagi tampoc programes extensos on aprofundir, gestionar bé i tenir una política educativa adequada en que la rutina no sigui un mètode educativa, seguirem igual, creant fàbriques de desil·lusió, frustració i d’atur. 
 
Una de les queixes  del professorat és la falta d’educació d’alguns alumnes amb el seus propis companys o amb els professors, impedint-los la seva tasca. La família s’hauria d’implicar més, hauria de transmetre els valors ètics, morals, de respecte, normes de convivència, guies i consells. Els professors son l’autoritat educativa, especialistes en l’educació, pel que mai haurien de ser desafiats per alumnes. Si els nens arriben de casa amb uns bons hàbits d’educació, a les aules hi haurà una atmosfera civilitzada i adequada on es podrà ensenyar i treballar amb eficàcia. 

Un dels valors que més aprecien els alumnes, no importa en la etapa on es trobin, és el sentit de justícia que imparteix el professor, sentir-se tractats amb respecte i amb un tracte adequat, sense cap mena de marcada desigualtat.

Les noves tecnologies poden resultar favorables en l’aprenentatge de les majories d’assignatures, però poden haver-hi dubtes. Està bé integrar tanta tecnologia? Serà el bolígraf i el paper el millor sistema? Ha canviat la manera d’aprendre dels alumnes o la manera d’ensenyar dels professors?. L’afany d’abastar la modernitat ha provocat la substitució del coneixement operatiu per un vernís superficial que intenta abastar-ho tot.

L’ensenyament ha passat de ser un be preuat que garantia un futur millor a una cosa obligatòria que no té una valoració d’acord amb la importància de l’evolució de la persona.

Tinguem confiança en que algun dia l’informe PISA posi el nostre país els primers de la Comunitat Europea. Potser això succeirà quan el partit guanyador d’unes eleccions deixi de modelar la ment dels escolars per assegurar-se vots segurs i persones manejables.

La importància de l’educació va quedar reflectida recentment quan la jove pakistanesa Lalala Yousafzai ferida per uns talibans, va dir en el seu discurs de l’ONU:
 
 "Un nen, un llapis, un professor i un llibre poden canviar el món"
 
Emiliano

1 comentari:

Miquel ha dit...

L'educació familiar, tal com indica l'article, hauria de ser primordial, però el problema és que, per transmetre valors ètics i normes de convivència, cal que aquests valors es visquin realment dins la família. I això és el que falla massa sovint. Sobretot quan l'autoritat educativa dels mestres és discutida per alguns pares d'alumnes, que defensen massa apassionadament els seus fills, encara que no tinguin raó.