Serp d'estiu |
El
mes d’agost és un temps en que molta gent fa vacances, i els mitjans de
comunicació no en són una excepció. Les noticies realment importants van
escasses. Uns omplen els espais amb suplents, altres aprofiten que els titulars
poden escriure des del lloc on passen l’estiu. Però, sobre què poden escriure
si no tenen tema?. La solució és fàcil: Fer un article sobre un tema que es
suposa serà polèmic i la resta ja la faran els altres, i aquest any no ha estat
una excepció. (Les cites que faré, són de La Vanguardia)
Escot noble |
El
dia 04/08/13, página 21, en Sergi Pàmies va fer un article titulat “Filosofia de l’escot” i
ja la vàrem tenir armada. No sols moltes cartes al director sinó altres
escriptors, uns habituals i altres no tant, van agafar el tema per fer el seu
article. Realment l’erotisme té ganxo. Si el voleu llegir, feu clic AQUÍ
En
Pàmies comença el seu article tot dient: “Quina ha de ser l’actitud d’un home
en presència d’un escot femení. Mirar?. No mirar?. Mirar fent veure que no
s’està mirant?. Segons ell, la solució la presenta l’actor Fabio Testi que va
enamorar a Ursula Andress perquè no li va mirar als pits, sinó als ulls. També
ens explica que la periodista Monique Ayoun, que tenia uns pits molt voluptuosos,
comenta en el seu llibre, “Histoire de mes siens”, la sensació diferent que té
segons la miren els homes o les dones. I acaba demanant un debat sobre el tema.
I ho va assolir
Tant
és així que Miquel Molina, el dia 21, página 24, titula el seu article “No facis fotos del
meu escot”, però en el text ens comenta que aquesta frase aviat es tindrà que
canviar per “Deixa de fotografiar-me l’escot amb les GOOGLE GLASS”. Pel que es
veu, han sortit unes ulleres que pots fotografiar el que mires de forma molt
discreta, sense cridar l’atenció.
Josephine Baker |
I
com últim comentari, en el seu article del dia 24, página 27, Marius Carol titulat
“L’erotisme és el que era” ens explica un fet que va passar a l’Havana entre
Hemingway i Josephine Baker (la recordeu, és de la nostra joventut?). Era
l’estiu i en un ball ella portava un abric de pell, que no es va ni treure en
cap moment, excepte després de ballar molts balls amb l’escriptor i quan al
local ja estava buit, per demostrar-li que sota l’abric, tal com es suposava, no hi portava cap mena de roba.
És
curiós que aquest tema hagi tingut tan seguiment quant en aquest segle XXI es
passegen tants escots nobles que alguns ja no són ni escots.
No serà que l’erotisme
no és el que es veu, sinó el que no es veu?
Joan
2 comentaris:
Sr Joan, crec que l'erotisme és el que no es mostra.
Els escriptors Sergi Pàmies, Miquel Molina i Marius Carol, grans comunicadors, m'agraden les seves opinions.
El de Josephine Baker, això és erotisme.
Salutacions i bona nit.
La curiositat és un impuls innat, molt humà, que ens incita a voler descobrir tot allò que està ocult, i és un fet innegable que una capsa mig oberta, ens desperta molt més l'interés que una capsa tancada, o bé, oberta del tot. Segurament aquesta intriga que ens produeix el misteriós contingut d'una capsa a mig obrir, podria explicar, en certa manera, la curiositat general que acostuma a rodejar els escots.
Publica un comentari a l'entrada