Que l’educació es una de les
professions més responsables no hi ha dubte, ja que té com a missió la formació
de la persona humana que li permeti ser integra, idònia, qualificada i necessària
per a la societat, però mentre les múltiples reformes que tenim no contestin a què, perquè, i com, o no hi
hagi interrelació entre les successives etapes educatives i no es reconeguin
les inesgotables manifestacions d’intel·ligència degut als sistemes actuals d’avaluació,
ni hi hagi tampoc programes extensos on aprofundir, gestionar bé i tenir una política
educativa adequada en que la rutina no sigui un mètode educativa, seguirem
igual, creant fàbriques de desil·lusió, frustració i d’atur.
Una de les queixes del professorat és la falta d’educació d’alguns
alumnes amb el seus propis companys o amb els professors, impedint-los la seva
tasca. La família s’hauria d’implicar més, hauria de transmetre els valors
ètics, morals, de respecte, normes de convivència, guies i consells. Els
professors son l’autoritat educativa, especialistes en l’educació, pel que mai
haurien de ser desafiats per alumnes. Si els nens arriben de casa amb uns bons
hàbits d’educació, a les aules hi haurà una atmosfera civilitzada i adequada on
es podrà ensenyar i treballar amb eficàcia.
Un dels valors que més
aprecien els alumnes, no importa en la etapa on es trobin, és el sentit de justícia
que imparteix el professor, sentir-se tractats amb respecte i amb un tracte
adequat, sense cap mena de marcada desigualtat.
Les noves tecnologies poden
resultar favorables en l’aprenentatge de les majories d’assignatures, però
poden haver-hi dubtes. Està bé integrar tanta tecnologia? Serà el bolígraf i el
paper el millor sistema? Ha canviat la manera d’aprendre dels alumnes o la
manera d’ensenyar dels professors?. L’afany d’abastar la modernitat ha provocat
la substitució del coneixement operatiu per un vernís superficial que intenta
abastar-ho tot.
L’ensenyament ha passat de
ser un be preuat que garantia un futur millor a una cosa obligatòria que no té
una valoració d’acord amb la importància de l’evolució de la persona.
Tinguem confiança en que algun
dia l’informe PISA posi el nostre país els primers de la Comunitat Europea. Potser
això succeirà quan el partit guanyador d’unes eleccions deixi de modelar la
ment dels escolars per assegurar-se vots segurs i persones manejables.
La importància de l’educació
va quedar reflectida recentment quan la jove pakistanesa Lalala Yousafzai
ferida per uns talibans, va dir en el seu discurs de l’ONU:
"Un nen, un
llapis, un professor i un llibre poden canviar el món"
Emiliano
1 comentari:
L'educació familiar, tal com indica l'article, hauria de ser primordial, però el problema és que, per transmetre valors ètics i normes de convivència, cal que aquests valors es visquin realment dins la família. I això és el que falla massa sovint. Sobretot quan l'autoritat educativa dels mestres és discutida per alguns pares d'alumnes, que defensen massa apassionadament els seus fills, encara que no tinguin raó.
Publica un comentari a l'entrada