 |
| El Robot, és el nostre substitut? |
Estem
vivint una revolució tecnològica que produeix tensions, desequilibris socials,
injustícies i un dolorós canvi social que afecta moltes persones. La
robotització fa que no calguin gaires obrers per dur a terme la producció. Les
fàbriques cobreixen les seves necessitats només amb uns quants informàtics i
uns tècnics especialitzats, i cada vegada precisen menys mà d’obra. Com a
conseqüència d’això, l’ocupació va desapareixent poc a poc i la classe mitjana
es precaritza.
 |
| El que llencen els rics i recullen el pobres |
L’estat
del benestar, un sistema que tracta de defensar la classe mitjana amb l’ajuda
de subsidis d’atur, pensions i diversos serveis socials com la sanitat i
l’educació, carrega sobre els pressupostos públics tot el pes d’una estructura econòmica que resulta inassumible, i els països s’endeuten amb
entitats financeres cada cop més poderoses. Segons un informe recent de
l’Oxfam, les cent fortunes més grans del planeta posseeixen tant com la meitat
més pobra de la població mundial. Potser no es coneix gaire els qui estan al
darrere d’aquestes grans fortunes, però sí se sap qui en resulta perjudicat:
almenys la meitat de la població mundial.
 |
| Davos |
En
la cimera econòmica que es va celebrar el passat mes de gener a la localitat
suïssa de Davos, i a la que hi varen assistir gran part de les elits mundials,
una de les principals preocupacions va ser la pèrdua de molts llocs de treball,
durant els propers anys, a causa de la tecnologia, tenint en compte que el
creixement econòmic que s’ha previst a Davos no preveu ni pressuposa que hi
pugui haver cap augment de l’ocupació. Vivim en un sistema econòmic que
incrementa de manera estructural la desigualtat i que condemna milions de
persones a l’exclusió social.
 |
| El Papa Francesc |
El
papa Francesc, una de les veus que s’alça en defensa de tots els exclosos, va
enviar a Davos un delegat de la Santa Seu per subratllar aquest greu problema,
fent una crida perquè la riquesa es posi al servei de la humanitat en lloc de
governar-la. Caldria trobar solucions
que vagin més enllà de la mentalitat de l’estat del benestar, però aquestes
solucions no les té ningú en particular.
Només un diàleg constructiu i
respectuós entre els països econòmicament més poderosos, permetria obrir una
finestra cap a la llum i l’esperança. Ens cal confiar en que això sigui
possible.
Miquel
3 comentaris:
No és gens optimista la prespectiva d'un creixement econòmic sense augment de l'ocupació. Un dels primers objectius de tots els governs hauria de ser el de buscar el bé comú, i per aconseguir-ho, haurien d'esforçar-se per evitar la pèrdua de llocs de treball.
Nosaltres poca cosa hi podem fer. Només exigir, amb els nostres vots, que així ho facin.
És cert el que diu l'article, però també estic convençut que el nou rumb que ha donat el Papa Francesc a l'església, imposarà al món cristià un nou concepte de solidaritat i empatía a tots el ciutadans, que anivellerà les classes socials establint un nou ordre econòmic, evitant que el capitalisme domini com esclaus a les famílies en risc d'entrar a la pobresa
Abrir una ventana hacia la luz y la esperanza... que bonito. La robotización es algo muy apreciado y asombroso, pero deja a la gente sin trabajo. Que hacer?, creo que la respuesta esta en manos de personas que no tienen ningun interés en que se arregle.
Publica un comentari a l'entrada