 |
| Marx |
Aquest
és el títol del article aparegut a La Vanguardia del dia 30 de juny passat
(Pagina 24), i del que és autor González Faus, persona gran i de gran cultura,
i que a mi m’agrada seguir-lo pel que diu i com ho diu. I el meu article d’avui
està inspirat en el d’ell.
La
idea que tinc de Marx és la d’un filòsof i economista polític que va ser el pare del Socialisme marxista i del Comunisme. La d’en Keynes, economista i profesor, i pare de la macroeconomia moderna i de l’escola econòmica keynesiana. Per
tant dues figures amb un pensament molt diferent l’un de l’altre.
Malgrat
aquets idea meva, González Faus remarca que coincidien en tres punts
- La nostra història camina cap un paradís futur. Per l’alemany és el paradís socialista i per l’anglès, el de la tècnica.
- L’home ha d’arribar a aquest paradís a través de mitjans immorals. Per Marx el camí és la dictadura del proletariat, que és una hipocresia perquè va acabar en la dictadura del partit, únic que sap el que convé al proletariat. Per Keynes és la dictadura del capital i que en paraules d’ell mateix va anomenar just el que és injust, o sigui hipocresia i perquè el seu remei fos realitat va demanar cent anys de transició.
- Per tots dos, les seves solucions havien de portar al naixement d’un home més moral i més humà. Per Marx, unes estructures comunistes de la propietat acabarien amb la contradicció entre Egoisme i Amor. I per Keynes, la riquesa creada en etapes anterior alliberaria als homes de la seva passió pel diners, i a les hores tornaríem a veure clar que l’avarícia és un vici, la usura un pecat i l’amor als diners detestable
 |
| Keynes |
I
què constatem que ha passat?. El fracàs de les societats marxistes el tenim
tots molt clar. Les teories de Keynes, pràcticament vençut el temps de
transició, encara ens costa acceptar que la hipocresia i la injustícia, en lloc de
minvar, estan creixent i que els únics que hi van bé, són uns pocs. i per tant, també ha fracassat. Per això, ARA, es
necessari posar fi a la dictadura dels multimilionaris
Per acabar el meu comentari ho faig amb una frase exacte que en González Faus remarca i que per curiosa m’ha semblat interessant
Tots dos mestres van ser uns
crèduls en la seva visió de la història i de l’home
Joan
3 comentaris:
Ni en Marx ni en Keynes van estar encertats en les seves prediccions futures. Afortunadament no s'han complert les negres profecies d'en Marx, però tampoc el lliure comerç ha portat al món la prosperitat desitjada. La situació de la riquesa mundial continua sent molt desequilibrada i el que tots necessitaríem, més que teories econòmiques, és un renovament ètic i un reforçament moral.
Hauríem d'escoltar i tenir presents les paraules que el papa Francesc va pronunciar, ara farà un any (el 25 juliol 2013), a Rio de Janeiro: "Ningú pot quedar indiferent davant les grans desigualtats que hi ha al món. No ens hauríem de cansar mai de treballar per un món més just i solidari, no hem de deixar que l'esperança s'apagui, i davant la corrupció, no ens hem de desanimar mai. Siguem nosaltres els primers de mirar de fer el bé. Només quan s'és capaç de compartir, arriba la veritable riquesa. Tot el que es comparteix, es multiplica".
No hi ha dubte que aquest podria ser el camí més segur per arribar al paradís futur que anuncia en González Faus.
Les teories de Marx , encara que en teoria semblaven bones, a la pràctica han resultat molt pernicioses per la humanitat i, desgraciadament, avui dia, alguns països de l'est encara en sofreixen les conseqüències. En quan a les de Keynes, com totes les teories també eren bones perquè volia que tothom tingués el seu lloc de treball, però mai serà el sistema capitalista el que adreçarà la lacra de que la riquesa ha d'estar ben distribuïda. En aquests moments l'únic que a donat camins a seguir ha estat el Papa Francesc, esperem que el món l'escolti.
Pel que es veu, les teories de Marx eren bones, però els seus mitjans va ser nefastes. El mateix passa a les de Keynes
Avui, les més sensates son les paraules del papa Francesc, però em temo que tothom el felicitarà i li daran un copet a l'espatlla, i de fer-li cas, poca cosa
Joan
Publica un comentari a l'entrada