diumenge, 20 de juliol de 2014

Laïcisme juvenil

No és el mateix
Segons els defensors del laïcisme, aquest és un Moviment social i cultural que tracta d'instaurar en la societat la separació de L'Estat de les confessions Religioses, i aquesta nova forma de vida ens portarà a observar al món i comprendre’l amb tolerància i construir una societat sense exclusions de cap tipus: religiosa, política, o per sexe. Aquest moviment no va en contra de ningú sinó que tracta de protegir la llibertat individual.

Estat i Església: Direccions divergents
En un Estat laic és necessari controlar l’educació dels infants i joves, cosa que a Espanya també pretén l’Església catòlica. Malgrat que en la Constitució consta que l’estat serà aconfessional, l’educació és un tema de fricció entra els catòlics i l’estat, que segons qui governa tira cap aquí o cap allà, sense adonar-se que el sentit religiós no s’implanta per decret.

Segons l’ultima enquesta de 2013, solament un 10% de la joventut espanyola es considera catòlica i practicant (IJE). Per molts catòlics això és preocupant, però no esperem miracles que ens solucionin els problemes, ja que aquests no es produiran. 


"El Botellóon"
L’adolescència és l’edat en que els joves descobreixen el món, però no tots el descobreixen igual. Uns s’apunten voluntaris en ONGs, però altres associen la llibertat amb la beguda, drogues o sexe, i busquen noves experiències sense parar a mirar quines conseqüències els portarà aquest forma d’entendre la llibertat, i no es donen compte que si volen sortir de l’embolic en que s’han ficat els costarà molt, especialment si no tenen un bon suport familiar.

Aquest gat TAMBÉ s'avorreig
Molts joves, o no tant joves, han estat educats en famílies catòliques practicants, i han assistit a una infinitat de celebracions litúrgiques i oracions, Però quan arriba l'adolescència es rebel·len, i no volen assistir-hi. Argumenten que no els diu res i que se avorreixen. Però, ens preguntem PERQUÈ un adolescent o un nen no pot entendre una missa?

Alts càrrecs eclesiàstics afirmen que si els joves no practiquen és perquè els hi hem transmet una falsa idea de Déu. Però, d’on ha sortit aquesta idea?, I en lloc de criticar, què fem per a canviar-la?

No forcem als nostres joves a practicar una religiositat de signes. Si tenen un mirall que els captivi, si apuntaran

Serà el Papa Francesc qui portarà aquesta llum?

Emiliano

2 comentaris:

Miquel ha dit...

El laïcisme, entés com la separació de l'Església i de l'Estat, és una cosa molt raonable. Ni la política hauria d'influir en la religió, ni la religió hauria de condicionar la política. Són dues esferes totalmentr diferents. La fe no és res material que es pugui mesurar o valorar, ni comprar ni vendre, ni tampoc transmetre per herència als nostres fills i néts.
La fe té una íntima connexió amb l'ètica i, també com ella, es difon amb l'exemple. És per això que en una societat com la nostra, afectada per la corrupció econòmica i amb una greu falta de valors morals, tant a la fe com a l'ètica els costa molt d'arrelar-hi.
Potser si que el papa Francesc, com suggereix l'Emiliano, hi podrà posar algun remei, però sens dubte que som nosaltres, les persones grans, els que amb el nostre exemple, tenim més possibilitats d'influir positivament en la regeneració moral de la nostra societat. No podem defugir la responsabilitat que ens correspon.

Josep Maria V. ha dit...

Fa anys que el laïcisme s’ha introduït en els estats que han imposat la democràcia i per tant la llibertat. Una prova d’un estat laic ha estat France, però no per això la població va perdre la seva cultura i practica cristiana, tot el contrari, va ser un dels països europeus amb gran quantitat de catòlics practicants. Per això, el Papa Joan XXIII va iniciar el Concili Vaticà II a fi de buscar la forma d’unir totes les religions cristianes i adaptar-se als nous avenços de la civilització . Malauradament, aquest Concili no va ser posat a la pràctica en la seva totalitat, i l’església catòlica es va quedar endarrerida. Actualment, el Papa Francesc ha començat a donar el canvi que apuntava el Concili Vaticà II, i estic convençut que, amb el coratge i diligència en què ha donat les primeres directius, tornarem a veure gent jove a les esglésies.