 |
| Imatge de la rapidesa del canvi |
La rapidesa del canvi que es produeix en el dia a dia de
la nostra societat, afegit a la situació de la nova economia que patim, crea en
nosaltres, les persones grans, una gran incertesa. Moltes de les coses que
havíem previst o imaginat ara ja no tenen sentit i això requereix un constant
esforç de les nostres capacitats. Hem hagut de tornar a reinventar-nos en una
societat líquida, on tot sembla creat per
no perdurar, se’ns fa difícil prevenir les nostres derivacions, fins i
tot, les creences.
 |
| Jeremy Rifkin |
El model actual ha fallat i el seu efecte serà una
seqüela que perdurarà més enllà de nosaltres. Com va escriure Jeremy Rifkin: “es fa necessari pensar en formes
alternatives en torn al treball, crear noves maneres de generar ingressos i de
repartir els diners, i generar una major confiança en el tercer sector, que a
la vegada hauria de permetre la nova reconstrucció de les nostres comunitats i les nostres
cultures. Hem de conscienciar-nos, que
si la fi del treball pot suposar el final de la civilització, tal i com l’hem
conegut fins ara, potser també sigui l’inici d’una gran transformació social
que comporti el renaixement de
l’esperit humà”.
 |
| La cura, a més de professional, ha de ser humana |
Visitar de tan en tan aquests tipus d’espais, ens
colpeja directament al cor i ens recorda que la vida és molt més senzilla de
com la vivim. Allà he pogut veure com familiars de tots els graus, amics, ex
companys, etc. mostraven als interns el seu suport, amor i tendresa i això ha
estat un motiu de reflexió profunda per a mi, que sens dubte, tindrà la seva
conseqüència. Tot i això, seria bo recordar que aquestes sentiments s’haurien
de manifestar sempre de manera transversal.
El filòsof grec Epicuro
de Samos, va dir:
“No ha de ser més
venturós el jove, sinó el vell que ha viscut una bonica vida”
Carme (AFOPA)
2 comentaris:
Potser si que, com ens recorda la Carme, el vell que ha viscut una bonica vida és el més venturós, però crec que va estar força més encertat en Ciceró, quan va afirmar que tothom vol arribar a la vellesa, però que després la blasma i es queixa quan hi arriba (De senectute,2,4). Contradiccions de la vida!
Quan van mal dades sols enfortir-se la solidaritat entre les persones, especialment entre les que tenen lligams familiars i del seu entorn, com molt be dius al final
Joan
Publica un comentari a l'entrada