diumenge, 9 de novembre de 2014

Quan van mal dades

Imatge de la rapidesa del canvi
La rapidesa del canvi que es produeix en el dia a dia de la nostra societat, afegit a la situació de la nova economia que patim, crea en nosaltres, les persones grans, una gran incertesa. Moltes de les coses que havíem previst o imaginat ara ja no tenen sentit i això requereix un constant esforç de les nostres capacitats. Hem hagut de tornar a reinventar-nos en una societat líquida, on tot sembla creat per  no perdurar, se’ns fa difícil prevenir les nostres derivacions, fins i tot, les creences.

Jeremy Rifkin
El model actual ha fallat i el seu efecte serà una seqüela que perdurarà més enllà de nosaltres. Com va escriure Jeremy Rifkin: “es fa necessari pensar en formes alternatives en torn al treball, crear noves maneres de generar ingressos i de repartir els diners, i generar una major confiança en el tercer sector, que a la vegada hauria de permetre la nova reconstrucció  de les nostres comunitats i les nostres cultures. Hem de conscienciar-nos,  que si la fi del treball pot suposar el final de la civilització, tal i com l’hem conegut fins ara, potser també sigui l’inici d’una gran transformació social que comporti el renaixement de l’esperit humà”.

La cura, a més de professional,
ha de ser humana
Però, no tot és negatiu; hi ha molt d’amor encara en el nostre entorn. Ho he pogut constatar en un Sar on hi he a assistit durant vint-i-quatre dies seguits, amb motiu de la recuperació d’una operació d’un familiar.

Visitar de tan en tan aquests tipus d’espais, ens colpeja directament al cor i ens recorda que la vida és molt més senzilla de com la vivim. Allà he pogut veure com familiars de tots els graus, amics, ex companys, etc. mostraven als interns el seu suport, amor i tendresa i això ha estat un motiu de reflexió profunda per a mi, que sens dubte, tindrà la seva conseqüència. Tot i això, seria bo recordar que aquestes sentiments s’haurien de manifestar sempre de manera transversal.

El filòsof grec Epicuro de Samos, va dir:
No ha de ser més venturós el jove, sinó el vell que ha viscut una bonica vida                            

Carme (AFOPA)

2 comentaris:

Miquel M. ha dit...

Potser si que, com ens recorda la Carme, el vell que ha viscut una bonica vida és el més venturós, però crec que va estar força més encertat en Ciceró, quan va afirmar que tothom vol arribar a la vellesa, però que després la blasma i es queixa quan hi arriba (De senectute,2,4). Contradiccions de la vida!

Joan ha dit...

Quan van mal dades sols enfortir-se la solidaritat entre les persones, especialment entre les que tenen lligams familiars i del seu entorn, com molt be dius al final
Joan