La ploma estilogràfica del meu pare |
Ens trobem en un temps en que, poc a poc, la
correspondència escrita està desapareixent, i això no sembla gaire bo.
Nosaltres, les persones grans, hem viscut una èpocat en la que l’escriptura era
omnipresent a tot arreu. Es rebien i s’enviaven multitud de cartes de tota
mena, cartes familiars, cartes d’amics, cartes de felicitació, postals de
viatge, moltes de les quals es guardaven després amorosament en algun calaix,
com a record perdurable. Això sembla que, en endavant, ja no serà possible
fer-ho, perquè ja no hi haurà cartes ni postals per poder guardar. S’estan
imposant els missatges electrònics, s’està perdent la correspondència epistolar,
i lamentablement tampoc es podrán guardar gaires records.
Sezilla carteria de poble petit. en el seu propi habitatge |
Emails; Perill d'inundació de missatges |
I també s’aniran perdent, de la mateixa manera, els
epistolaris, aquells reculls tant interessants de la correspondencia intercanviada
entre importants personatges polítics, artístics i literaris, i que després s’aplegava
en un llibre. Si avui no hi ha cartes escrites, demà tampoc podrà haver-hi cap recull
d’epistolaris. Els missatges electrònics, com
les paraules, s’els emporta el vent, i és llàstima, perquè, sense una documentació escrita, també es podria perdre
una bona part de les biografies, les
idees i els pensaments de les persones que han modelat la nostra història.
Miquel M.
2 comentaris:
Fa molt de temps, que les noves tecnologies sembla que ens hagin aportat molts avançaments per ennoblir-nos la vida, però no és així. Aparentment, ens fan creure que amb el mòbil o el seu germà bassó l’ordinador, ens faran una vida més fàcil, més instantània, aprofitarem el temps al màxim. Però ... tots aquests avenços no són més que màquines fredes, sense sensibilitat i a la llarga, més ben dit, a partir d’ara, hem de renunciar a ser humans, els sentiments no arribaran al destinatari, la cal•ligrafia anglesa o gòtica desapareixerà, i sols quedarà pel futur una lletra igualitària per tothom que mai tindrà cap interès per ningú.
Es una llàstima que la ploma estilogràfica, avui sigui una eina poc utilitzada
A la meva adolescència em feia molta il•lusió poder treballar amb ella i la primera que vaig tenir va ser la que feia servir el meu avi, que quan va morir, me la va deixar com record
Joan
Publica un comentari a l'entrada