dilluns, 13 de juliol de 2015

Cartes i missatges

La ploma estilogràfica del meu pare
Ens trobem en un temps en que, poc a poc, la correspondència escrita està desapareixent, i això no sembla gaire bo. Nosaltres, les persones grans, hem viscut una èpocat en la que l’escriptura era omnipresent a tot arreu. Es rebien i s’enviaven multitud de cartes de tota mena, cartes familiars, cartes d’amics, cartes de felicitació, postals de viatge, moltes de les quals es guardaven després amorosament en algun calaix, com a record perdurable. Això sembla que, en endavant, ja no serà possible fer-ho, perquè ja no hi haurà cartes ni postals per poder guardar. S’estan imposant els missatges electrònics, s’està perdent la correspondència epistolar, i lamentablement tampoc es podrán guardar gaires records.

Sezilla carteria de poble petit.
en el seu propi habitatge
Avui dia, la feina dels carters ha anat molt de baixa. Temps enrere, els carters eren unes de les persones més importants, especialment a les poblacions petites, on tothom es coneixia. Sovint s’anhelava la seva presència, confiant en que portessin alguna carta que s’esperaven amb ànsia. Però avui dia sembla que ni les cartes ni els carters, no fan cap falta, perquè només apretant una tecla de l’ordenador, es poden enviar i rebre instantàniament notícies de tot el món. 

Emails; Perill d'inundació de missatges
La lletra escrita és més personal i perdurable que el missatge electrònic, però actualment predomina la rapidesa, el progrés i la modernitat. I aquell treball tant laboriós i delicat d’escriure una carta a mà o a màquina, com les del nostre temps, sembla que avui resulta massa pesat, impossible, o fins i tot antiquat. El que és ben cert, però, és que la facilitat dels actuals “e-mails” electrònics i els “wasaps” telefònics, ha fet perdre l’emoció de les tradicionals cartes d’abans, redactades a mà o a màquina, unes cartes que ara s’han convertit en peces de museu i han estat rellegades al racó de les antigualles.
Epistolari

I també s’aniran perdent, de la mateixa manera, els epistolaris, aquells reculls tant interessants de la correspondencia intercanviada entre importants personatges polítics, artístics i literaris, i que després s’aplegava en un llibre. Si avui no hi ha cartes escrites, demà tampoc podrà haver-hi cap recull d’epistolaris. Els missatges electrònics, com  les paraules, s’els emporta el vent, i és llàstima, perquè, sense una documentació escrita, també es podria perdre


 una bona part de les biografies, les idees i els pensaments de les persones que han modelat la nostra història.

Miquel M.

2 comentaris:

Josep Maria V. ha dit...

Fa molt de temps, que les noves tecnologies sembla que ens hagin aportat molts avançaments per ennoblir-nos la vida, però no és així. Aparentment, ens fan creure que amb el mòbil o el seu germà bassó l’ordinador, ens faran una vida més fàcil, més instantània, aprofitarem el temps al màxim. Però ... tots aquests avenços no són més que màquines fredes, sense sensibilitat i a la llarga, més ben dit, a partir d’ara, hem de renunciar a ser humans, els sentiments no arribaran al destinatari, la cal•ligrafia anglesa o gòtica desapareixerà, i sols quedarà pel futur una lletra igualitària per tothom que mai tindrà cap interès per ningú.

Joan ha dit...

Es una llàstima que la ploma estilogràfica, avui sigui una eina poc utilitzada

A la meva adolescència em feia molta il•lusió poder treballar amb ella i la primera que vaig tenir va ser la que feia servir el meu avi, que quan va morir, me la va deixar com record

Joan