diumenge, 5 de juliol de 2015

Concert MuOM

Una actuació del grup
El dia 7 de juny, una de les meves filles amb va convidar al concert d’una Coral especial... “ja que és una Coral que NO canta!” i que feien a l’Església de Pi, i va afegir “És possible que no t’agradi, ja que no és una Coral tradicional”. No solament vaig acceptar sinó que em va cridar l’atenció i picar la curiositat què volia dir “una Coral que no canta” I dit i fet. Cap allà s’ha dit! (Feu click AQUÍ hi veureu la WEB oficial del grup, També podreu accedir a altres concerts que el grup ha fet)

Quan vàrem arribar, i faltaven tres quarts d’hora!, la cua ja omplia tota la plaça. En entrar, s’estaven venent entrades més cares del preu que havíem pagat via Internet, però a més els hi deien “No hi ha seients, els tocarà seure a terra.” i tot i així, la gent les comprava!. A nosaltres ens va tocar els últims bancs. Realment, l’ambient era especial, res de tradicional. A la part central de l’església, a terra, s'hi van col·locar moltes persones

una altre vista del grup
Però, què vol dir “Una coral que no canta?”. Doncs molt senzill, que en lloc d’utilitzar paraules com a suport de la música, utilitzen sons. Però amb una varietat important: que una mateixa persona pot emetre dos sons alhora Tècnicament se’n diu cant harmònic o difònic i va néixer al centre d’Àsia. En algunes cançons fan servir instruments amb  sons suaus.

Cantant una cançó 
Abans de començar el concert ens van demanar que NO aplaudíssim fins al final de tot,  i si en acabar una cançó volíem manifestar que ens havia agradat, aixequéssim les mans i féssim moure els dits. No sempre el cor cantava unit en el centre d'el altar, sinó que  es repartia pels laterals. Més que un concert em va semblar una representació litúrgica amb una barreja de la filosofia budista i cristiana de les primeres etapes. El so de la música em va recordar el cant gregorià per la seva monotonia i a la vegada majestuositat i que estava de moda als anys quarantes del segle passat

Cant amb acompanyament
El públic, en general, eren persones adultes que van seguir al peu de lletra les instruccions i escoltava amb atenció les diferents cançons. A l'església no es movia ni una mosca. Totalment a l'inversa dels concerts de masses on el públic és molt més jove i el soroll és fort, En canvi aquí l'ambient predisposava a la meditació.

Barcelona, per mitjà de BTV, va contribuir a difondre aquest acte i gràcies a això, varis amics meus, quan els he parlat d’aquest concert, ja sabien de què es tractava (Per entrar al Vídeo de BTV, feu click AQUÍ, En el vídeo podreu observar les persones que seien a terra)  

Em limito a la meva experiència ja que si voleu més informació la trobareu a internet més bona que el que jo pugui dir
  
La representació va durar una hora i mitja,
que a mi se’m va fer curta.

Joan    

3 comentaris:

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

És fantàstic l'article molt ben relatat, va ser molt bo, l'espiritualitat que transmeten aquest grup.
Bon dia, Sr. Joan, i moltes gràcies.

Josep Maria V. ha dit...

Gràcies Joan per haver-nos descobert una joia musical que s’introdueix al nostre esperit i t’invita, especialment, a la meditació sense cap més introducció que tancar els ulls i escoltar. M’ha seduït tant la seva harmonia que mi sentit transportat a l’eternitat. Sols lamento no haver tingut coneixement d’aquest acte musical del paradís i haver-me perdut sentir els sons dintre d’un ambient tan acollidor com l’església del Pi. No t’oblidis d’avisar-nos la propera audició del Muom

Miquel M. ha dit...

És ben suggestiva aquesta música de només sons, sense paraules, i també sense presses. És realment una música ben peculiar, que cadascú pot assimilar de forma diferent, adaptant-la a la seva pròpia personalitat, una música meditativa, que ressona harmònicament fora del temps i ajuda a la introspecció personal. Un concert ben original.