|
Una actuació del grup |
El dia 7 de juny, una de les meves
filles amb va convidar al concert d’una Coral especial... “ja que és una Coral que NO canta!” i
que feien a l’Església de Pi, i va afegir “És
possible que no t’agradi, ja que no és una Coral tradicional”. No solament
vaig acceptar sinó que em va cridar l’atenció i picar la curiositat què volia
dir “una Coral que no canta” I dit i fet. Cap allà s’ha dit! (Feu click AQUÍ hi veureu la WEB oficial del grup, També podreu accedir a altres concerts que el grup ha fet)
Quan vàrem
arribar, i faltaven tres quarts d’hora!, la cua ja omplia tota la plaça. En entrar, s’estaven venent entrades més
cares del preu que havíem pagat via Internet, però a més els hi deien “No hi ha seients, els tocarà seure a
terra.” i tot i així, la gent les comprava!. A nosaltres ens va tocar els
últims bancs. Realment, l’ambient era especial, res de tradicional. A la part
central de l’església, a terra, s'hi van col·locar moltes persones
|
una altre vista del grup |
Però, què vol dir “Una coral que no
canta?”. Doncs molt senzill, que en lloc d’utilitzar paraules com a suport de
la música, utilitzen sons. Però amb una varietat important: que una mateixa persona pot emetre dos sons alhora. Tècnicament se’n diu cant harmònic o difònic i va néixer al centre d’Àsia. En algunes cançons fan servir instruments amb sons suaus.
|
Cantant una cançó |
Abans de començar el concert ens van
demanar que NO aplaudíssim fins al final de tot, i si en acabar una cançó volíem manifestar
que ens havia agradat, aixequéssim les mans i féssim moure els dits. No sempre
el cor cantava unit en el centre d'el altar, sinó que es repartia pels laterals. Més que un concert em va semblar una representació litúrgica amb una barreja de la filosofia budista i cristiana de les primeres etapes. El so de la música em va recordar el cant gregorià per la seva monotonia i a la vegada
majestuositat i que estava de moda als anys quarantes del segle passat
|
Cant amb acompanyament |
El públic, en general, eren persones
adultes que van seguir al peu de lletra les instruccions i escoltava amb atenció les diferents cançons. A l'església no es movia ni una mosca. Totalment a l'inversa dels concerts de masses on el públic és molt més jove i el soroll és
fort, En canvi aquí l'ambient predisposava a la meditació.
Barcelona, per mitjà de BTV, va
contribuir a difondre aquest acte i gràcies a això, varis amics meus, quan els he parlat d’aquest concert, ja sabien de què es tractava (Per entrar al Vídeo
de BTV, feu click AQUÍ, En el vídeo podreu observar les persones que seien a terra)
Em limito a la meva experiència ja
que si voleu més informació la trobareu a internet més bona que el que jo pugui dir
La representació va durar una hora i mitja,
que a mi se’m va fer curta.
Joan
3 comentaris:
És fantàstic l'article molt ben relatat, va ser molt bo, l'espiritualitat que transmeten aquest grup.
Bon dia, Sr. Joan, i moltes gràcies.
Gràcies Joan per haver-nos descobert una joia musical que s’introdueix al nostre esperit i t’invita, especialment, a la meditació sense cap més introducció que tancar els ulls i escoltar. M’ha seduït tant la seva harmonia que mi sentit transportat a l’eternitat. Sols lamento no haver tingut coneixement d’aquest acte musical del paradís i haver-me perdut sentir els sons dintre d’un ambient tan acollidor com l’església del Pi. No t’oblidis d’avisar-nos la propera audició del Muom
És ben suggestiva aquesta música de només sons, sense paraules, i també sense presses. És realment una música ben peculiar, que cadascú pot assimilar de forma diferent, adaptant-la a la seva pròpia personalitat, una música meditativa, que ressona harmònicament fora del temps i ajuda a la introspecció personal. Un concert ben original.
Publica un comentari a l'entrada