diumenge, 18 d’octubre de 2015

El Respecte

El respecte és part de la Urbanitat
A la nostra infantesa l’educació que rebíem era molt estricta amb la moral i l’ètica social, estudiàvem una signatura anomenada “Urbanitat”. Ens imbuïen des de petits el comportament que havíem de tenir dintre la família i l’entorn social. És cert que la societat evoluciona i les relacions i els comportaments socials també. Però, hi ha un valor que ha caigut d’una forma alarmant, el RESPECTE.

La llibertat d'exressió, essencial per la
demicràcia
En aquella època la societat era homogènia i la gent havia d’assumir aquelles normes, però avui la societat és més heterogènia i democràtica, som grans defensors dels drets dels individus i de la llibertat d’expressió.  Abans eren més clares i definides les faltes de respecte, la gent les rebutjava i les recriminava, per això s’obtenia amb aquests posicionaments el respecte degut tant a les persones com a les coses. Però avui aquestes faltes és difuminen i queden a criteri de cadascú i aquesta subjectivitat fa difícil determinar que és el que s’ha de respectar de l’altre.

El mòbil, és una droga?
Es evident que avui els comportaments dels fills al col·legi és de més rebel·lia, per això els professors volen que s’impliquin els pares, tant a l’ensenyament com en la seva conducta social, i, teòricament, és compliria l’objectiu de que estudiessin i ordenessin la seva vida intel·lectual i social. Però hi ha molts factors que dificulten aquestes línees d’educació, especialment els avenços tecnològics, com el mòbil. L’ús del mòbil per la joventut és un mecanisme que usen sense control, ni de temps, ni de lloc, sense tenir en compte la falta de respecte a les persones que hi han al seu entorn.

Sabem dir NO?
D’aquest comportament no en tenen la culpa els professors sinó els pares, que No els hi saben dir NO. Sempre cedeixen als capritxos i exigències dels fills, inclús els hi compren mòbils d’última generació, i ells usen els antics. En altres casos els pares no actuen de forma conjunta, el que un prohibeix, l’altre el desautoritza..

Últimament, s’ha publicat la notícia que augmenta el percentatge de fills que falten al respecte als pares, amb maltractaments tant de paraula com físicament. (Veure Diari ARA, feu click AQUÍ i La Vanguardia, click AQUÍ, entre els molts que surten a Internet

Una bona tolerància
El respecte no s’ha de confondre amb la tolerància. Respectar és un valor i  com a valor no és subjectiu, és una llavor introduïda dintre la nostra consciència per la formació rebuda dels pares i mestres, amb la finalitat que les eleccions que prenguem a la vida siguin un fidel reflex de les ensenyances rebudes per conviure i acceptar unes normes de convivència. 

Com a persones grans hem de demanar a les nostres famílies que treballin per introduir a la consciència dels nostres néts el valor del  respecte, si volen fer una societat digna.

Josep Maria V. 

2 comentaris:

Miquel M. ha dit...

Potser ens hauríem de preguntar per quin motiu "el respecte és un valor que ha caigut d'una forma alarmant", com ens diu textualment en Josep Mª.V. No serà tal vegada, que els exemples que sovint ha rebut el jovent, no han estat els més adequats? No serà també que alguns pares s'han inhibit massa en les seves tasques educadores, i que a les escoles s'ha perdut la consideració que en altre temps rodejava el magisteri?. El cert és que cada dia es coneixen més casos de problemes familiars, en els que pares i avis en són les víctimes. Tot això és molt lamentable, i només una adequada educació cívica ho podrà solucionar. Confiem en que encara siguem a temps de fer-ho.

Joan ha dit...

És cert que les agressions de fills a pares han augmentat, especialment las més violentes que acaben en el jutjats, però per mi també és cert que de forma majoritària no són tan alarmistes cpm semblen. Altre cosa és el tema dels mòbils, que aquest sí és majoritari

Joan