diumenge, 25 d’octubre de 2015

Quan ens deixa una bona amiga

Amistat
Avui s’ha mort la Roser, la meva gran amiga Roser.

Permeteu-me que us en parli. Quin dolorós silenci m’acompanya, és com si avui el temps s’hagués parat i només tingués valor el passat.

És una cosa tan trista perdre una bona amistat, em sento com si hagués perdut una part de mi. Tants anys compartint coses.  Voldré parlar amb tu, i no hi seràs

El quadre que  agradava a la l'amida de la Carme
M’agradaven els seus gustos pels colors, per la pintura, he escollit un dels seus quadres, que espero us agradi

Reconec que vivim una mica d’espatlles a la realitat, sembla com si  ens agradés viure enganyats, preferim no pensar-hi gaire en aquestes coses, com si creéssim que el fi de les nostres vides encara estigués lluny de nosaltres, però la realitat s’imposa i en el moment que la mort mira de fit a fit algú del teu entorn,


aleshores veus que la mort no la tens sabuda.

Us faig una transcripció del conegut vers d’en Miquel Martí Pol “Parlem de tu” . És tan bonic. Diu així:


Miquel Martí Pol
    Parlem de tu, però no pas amb pena.
         Senzillament parlem de tu, de com
         ens vas deixar, del sofriment lentíssim
         que va anar marfonent-te, de les teves
         coses parlem, i també dels teus gustos,
         del que estimaves i el que no estimaves,
         del que feies i deies i senties;
         de tu parlem, però  no és pas amb pena.
         I a poc a poc esdevindràs tan nostre
         que no caldrà ni que parlem de tu
         per recordar-te; a poc a poc seràs
         un gest, un mot, un gust, una mirada
         que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.    
Carme-AFOPA

4 comentaris:

Victòria Cardona ha dit...

Et comprenc molt bé. Jo vaig perdre una bona amiga fa 5 anys i sempre la tinc present. Un bon amic ens fa feliços i ens acompany tant en els moments de tristor com en els d'alegia. L'amistat sempre és benéfica perquè és dessinteressada. Gràcies pel post!

Miquel M. ha dit...

Les paraules de consol no poden arribar mai a omplir el buit que ens deixa una persona estimada, ni a compensar la pèrdua d'un bon amic o amiga. Tampoc el record dels dies alegres passats, pot rescabalar-nos de la tristesa que ens produeix la soledat. El misteri de la mort no ens ofereix altra solució, per sobreviure i mantenir estable el rumb de la nostra vida, que la fe i l'esperança.

Josep Maria V. ha dit...

Comprenc el teu dolor per la pèrdua de la teva amiga, doncs els amics són persones sense cap vincle sanguini, no han estat imposades per ningú, s’aprecien i estimen perquè és una relació lliure, en la que cadascú elegeix el seu amic amb absoluta llibertat.

Joan ha dit...

Quan una persona estimada ens deixa, en el nostre cor si li fa una espècie de forat que només el temps cicatritza

Joan