diumenge, 8 de novembre de 2015

Excursió de la Gent Gran de Sarrià-Sant Gervasi al Priorat

Entrada al Monestir de Escaladei
(Actualment en reconstrucció)
Agraim a en Frederic la gentilessa que ha tingut amb el CARGOL de fer-nos el resum de l’excursió que cada any fem els reponsables de les entitats de Gent Gran del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, i que ens l’hagi fet, com a ell li agrada en:
VERS


Vàrem visitar el Monestir d'Escaladei, Cornudella, on dinàrem, i Siurana, petit poble a la serra del Montsant, amb restes d'un antic castell musulmà i les seves llegendes, com el salt de la Reina Mora


Entrada al recint dels monjos
La Cartoixa d’Escaladei

Matinar ha valgut la pena,
tot ha anat perfectament,
heus aquí un humil poema
per posar-vos al corrent.

L’excursió dels voluntaris
referent al present any,
pels seus nobles escenaris
ha estat molt interessant.

Pati interior, ja reconstruit
Fou esplendorós el dia,
malgrat ser el viatge llarg,
ha regnat bona harmonía
dintre i fora l’autocar.

Bones sensacions comencen
just després de l’esmorzar,
la cartoixa que ens presenten
dóna gust de contemplar.

És fantàstic el paisatge,
una guia hem escoltat,
i s’ha vist un reportatge
força ben documentat.

El brindis de la Marta
Del convent ella ens explica
l’argument ben resumit:
dels monjos la seva vida
solitària dia i nit.

Ben dinats se’ns recomana
un paratge visitar,
la gran vall del riu Siurana
i el majestuós pantà.


Lloc on la llegenda diu
que la reina mora és va tirar al riu
Mes la història encara plora
d’allà un cas inversemblant:
el salt de la reina mora
amb cavall des d’un barranc.

Excel·lent fou la sortida,
tot ha anat correctament,
nostra colla està agraïda
de tan digne Ajuntament




Casal Sarrià-Sant Gervasi. F.Bou

3 comentaris:

Miquel M. ha dit...

Celebro amb gran alegria
que a tothom hagi agradat
el passeig de tot un dia,
amb bona bona companyia,
pels racons del Priorat.

Enmig la mundial gatzara,
no hi ha millor remei
que el record, ben viu encara,
de l'auster i pobre frare
que vivia a Escaladei.

I a la infeliç reina mora
que amb el cavall s'estimbà,
avui ja ningú la plora,
perquè el seu record s'esborra
quan arriba la bona hora
d'entaular-se, tots alhora,
al davant d'un bon dinar.

Desitjo que amb bons companys,
ho celebreu per molts anys!

Anònim ha dit...

Precioso. Que se repita.
Mary Luz

Joan ha dit...

Amic Frederic

Des d’ahir al vespre fins ara el teu article ha tingut 42 entrades. Un gran èxit

A més, Com podràs comprovar, entre els que habitualment escrivim en aquest bloc, també i figura un amant del vers, l’Amic Miquel Lluch, que ha posat un comentari TAMBÉ EN VERS

És clar que en Miquel, des de l’entitat ACA, és un pes pesant el l’organització dels JOCS FLORALS que des de fa molts anys ve organitzant la seva entitat, i que ahir, en el Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona va tenir lloc el lliurament de premis d’enguany

Joan