diumenge, 24 de gener del 2016

Forçar a mentir

Job. L'home pacient i just
En el seu dia vaig escriure un article sobre les MENTIDES. Definia la mentida com: la intenció que té una persona de comunicar a un tercer com a cert, quelcom que és fals. Entre altres exemples vaig remetrem a la Bíblia, on s’hi troba el  personatge Job, que deia: No, els meus llavis no diuen res d’injust, la meva llengua no expressa res de fals.

El dia en que l’actual President de la Generalitat va ser elegit, va tenir que prometre les seves funcions com a President davant la Presidenta del Parlament de Catalunya, aquesta és va oblidar de la formula establerta en el Real Decret de 707/1979, a fi i efecte que  prometés el càrrec només d’acord amb la voluntat del poble de Catalunya representada en el Parlament.”

Tribunal Constitucional
D’immediat el govern de l’Estat espanyol va anunciar que aquesta omissió de acatament al Rei i la Constitució tindria unes conseqüències legals contra aquells que havien eludit la formula que prescriu el ressenyat Real Decret, i van encarregar a l’Advocacia de l’Estat perquè informés al respecte. 
Escut de l'Adbogacia
de l'Estat

Però, no és cert que ignorés el President del govern Espanyol aquest imaginari incompliment, doncs el Tribunal Constitucional en sentencia 74/1991 va resoldre el Recurs d’Empar que varen presentar els senadors electes  d’Herri Batasuna contra la denegació del seus càrrecs en defugir d’aquell formulisme legal en prendre possessió dels mateixos, amb la única condició que ”....se respeten las reglas del juego político democrático y el orden jurídico existente, y no se intente su transformación por medios ilegales.”

En conseqüència, el govern de l’Estat, mitjançant utilitzar una mentida per intentar crear i posar en dubte la legalitat d’un fet o un acte realitzat per un polític d’un altre formació, és un  fet menyspreable i no té cap atenuant per disminuir el seu malintencionat procedí.

Felip V de Castella i IV d'Aragò
Potser li hauria agradat més el jurament que va fer en Felip V de Castella i IV d’Aragó, quan va pujar al tron com a comte de Barcelona: La Nación Catalana es la reunión de los pueblos que hablan el catalán. Su territotio comprende: Cataluña con los Condados del Rosellón y la Cerdaña, el reino de Valéncia y el reino de Mallorca. Los tres pueblos que forman la Nación Catalana que tienen una constitución política propia y están federados entre sí y con el Reino de Aragón mediante ciertas condiciones que son objeto de una ley especial. Cataluña es el Estado político formado, dentro de la Confederación por los catalanes del Principado y de los condados del Rosellón y de la Cerdaña. El Primcipado de Cataluña es libre e independiente.”

Llàstima que, pocs anys més tard, d'aquest solemne jurament reial ja no en va quedar ni el record
Josep Maria V.
Notes:
Les sentències del Tribunal Constitucional les trobareu a Google
El jurament de Felip V el trobareu a;
  • Llibre de Ferran Soldevila: “Història de Catalunya”, vol III, pag. 1104
  • Coloreu i Pella; “Corts Catalanes”. pag 378
  • N. Feliu de la Penya: “Estada de Felip V a Catalunya” pag 484



2 comentaris:

Miquel M ha dit...

Ningú està obligat a declarar contra un mateix, com tampoc està moralment obligat a actuar contra la pròpia consciència. Per tant, si una fòrmula de jurament no s'adiu gens amb les conviccions íntimes de que l'ha d'utilitzar, considero que és molt lícit, i fins i tot crec que és una obligació moral, modificar-la. I estic totalment d'acord amb en Josep Mª. V. quan afirma que no es pot forçar ningú a mentir.

Miquel M

Joan ha dit...

No sabia que Felip V de Castella i IV d’Aragó al pujar al tron com a comte de Barcelona jurés “La Nació Catalana”, ni que el Principat de Catalunya fos lliure i independent i passat una anys envies les tropes i no complís el seu jurament
Joan