diumenge, 26 de juny de 2016

Diàleg i col·laboració

Bonica vista de la façana de la Casa Macaya
En les recents trobades al Palau Macaya, que va organitzar el Consell de la Gent gran de la nostra ciutat, i que han estat molt ben comentades per en Joan T. en l’article anterior, també es va parlar extensament del compromís que tots tenim d'esforçar-nos per aconseguir una agradable convivència, amb el convenciment de que la construcció d'una bona societat és una feina col·lectiva, una tasca de la que tots ens n'hem de sentir molt responsables, i a la que ningú se n'ha de sentir al marge. Tots hi hem de col·laborar.

Aquesta parella pedaleja cap al futur
amb igualtat
I en aquesta unió d'esforços que se'ns demana a tots, a les persones grans i també a les no tan grans, no hi ha dubte que cal comptar-hi igualment a les institucions públiques. Una ciutadania activa cal que estigui fermament coordinada amb un compromís social i públic, ben ferm i actiu. I aquesta coordinació ha de fer-se en perfecte pla de igualtat.

No volem convertit-nos en CLIENTS
sinó en SOCIS
Tal com va puntualitzar l'eminent sociòloga Mercè Pérez Salanova, ens cal deixar enrere el concepte de Clients, Usuaris o inclús Subordinats de les institucions públiques, i substituir-lo pel concepte de socis.

Per fer aquests salts es necessita
plena confiança entre ells

Perquè en realitat tots plegats som socis en el nostre projecte comú de crear una societat harmònica i equilibrada, de treballar pel benestar de tothom. Es tracta d'una coordinació d'esforços que ha d'estar basada en un punt fonamental: la confiança en les institucions.

Autobus de la nova xarxa
I aquí és on potser podria trobar-se la baula més feble del raonament, perquè la confiança exigeix diàleg, i és evident que, moltes vegades, aquest diàleg ha fallat. Sovint, no sembla que hagi existit gaire. En podria ser un exemple la nova xarxa d'autobusos de la ciutat, que probablement no ha estat prou consultada i que a moltes persones grans les perjudica força.

Sala de treball del Palau Macaya
La conclusió de les recents trobades al Palau Macaya, és que a tots plegats, i també a les institucions públiques incloses, ens cal reempendre el camí del diàleg, per fomentar la confiança i augmentar la bona col·laboració ciutadana que tant es demana.


Les persones grans tenim posada aquesta plena confiança en el Consell de la Gent gran, que ens representa a tots, en la certesa de que farà molt bé la seva feina i aconseguirà establir aquests necessaris i útils ponts de diàleg i de col·laboració que tots desitgem.


Miquel M.

1 comentari:

Enric ha dit...

Tant de bo que tots féssim una mica més de cas a la dita catalana de que "parlant, la gent s'entén". Un diàleg sincer és sempre el millor camí per arribar a una agradable convivència cívica. I també hauria de ser la millor manera d'arribar a una convivència política. Lamentablement, la situació de bloqueig que tenim actualment al nostre país, sembla demostrar que això del diàleg és un tema totalment desconegut pels polítics. Quan tots volen tenir la raó, és, en realitat, que no la té ningú.