|
Bonica vista de la façana de la Casa Macaya |
En les recents trobades al Palau Macaya, que
va organitzar el Consell de la Gent gran de la nostra ciutat, i que han estat molt
ben comentades per en Joan T. en l’article anterior, també es va parlar
extensament del compromís que tots tenim d'esforçar-nos per aconseguir una
agradable convivència, amb el convenciment de que la construcció d'una bona societat és una feina col·lectiva, una tasca
de la que tots ens n'hem de sentir molt responsables, i a la que ningú se n'ha
de sentir al marge. Tots hi hem de col·laborar.
|
Aquesta parella pedaleja cap al futur amb igualtat |
I en aquesta unió d'esforços que se'ns demana
a tots, a les persones grans i també a les no tan grans, no hi ha dubte que cal comptar-hi igualment a les
institucions públiques. Una ciutadania activa cal que estigui fermament coordinada
amb un compromís social i públic, ben ferm i actiu. I aquesta coordinació ha de fer-se en perfecte pla de igualtat.
|
No volem convertit-nos en CLIENTS sinó en SOCIS |
Tal com va puntualitzar l'eminent sociòloga
Mercè Pérez Salanova, ens cal deixar
enrere el concepte de Clients, Usuaris o inclús Subordinats de les institucions públiques, i substituir-lo pel concepte de socis.
|
Per fer aquests salts es necessita plena confiança entre ells |
Perquè en realitat tots plegats som socis en
el nostre projecte comú de crear una societat harmònica i equilibrada, de
treballar pel benestar de tothom. Es tracta d'una coordinació d'esforços que ha
d'estar basada en un punt fonamental: la
confiança en les institucions.
|
Autobus de la nova xarxa |
I aquí és on potser podria trobar-se la baula
més feble del raonament, perquè la
confiança exigeix diàleg, i és evident que, moltes vegades, aquest diàleg
ha fallat. Sovint, no sembla que hagi existit gaire. En podria ser un exemple
la nova xarxa d'autobusos de la ciutat, que probablement no ha estat prou
consultada i que a moltes persones grans les perjudica força.
|
Sala de treball del Palau Macaya |
La conclusió de les recents trobades al Palau
Macaya, és que a tots plegats, i també a les institucions públiques incloses, ens cal reempendre el camí del diàleg, per
fomentar la confiança i augmentar la bona col·laboració ciutadana que tant es
demana.
Les persones grans tenim posada aquesta plena confiança en el Consell
de la Gent gran, que ens representa a tots, en la certesa de que farà molt bé
la seva feina i aconseguirà establir aquests necessaris i útils ponts de diàleg
i de col·laboració que tots desitgem.
Miquel M.
1 comentari:
Tant de bo que tots féssim una mica més de cas a la dita catalana de que "parlant, la gent s'entén". Un diàleg sincer és sempre el millor camí per arribar a una agradable convivència cívica. I també hauria de ser la millor manera d'arribar a una convivència política. Lamentablement, la situació de bloqueig que tenim actualment al nostre país, sembla demostrar que això del diàleg és un tema totalment desconegut pels polítics. Quan tots volen tenir la raó, és, en realitat, que no la té ningú.
Publica un comentari a l'entrada