diumenge, 27 de novembre del 2016

Confiança

En aquesta casa NO viu la Maria
Bon dia amic. Avui no tinc pas un bon dia, ja em disculparàs, però és que allò que li ha passat a  la meva amiga Maria. Sí home, la que viu sota casa meva, recordes? La que va enterrar el seu marit fa quatre dies. Mira, t’ho explicaré tal i com ho ha viscut ella.

La Maria mira la tele des del seu sofà
i està molt mé còmoda que
aquesta nena
La Maria va col·locar la pantalla de l’ordinador en un angle perfectament encarat a la butaca extensible de pell, on absolutament abatuda, va anar a seure. Va agafar el teclat i per llegir-lo be el va canviar la lletra al ”Century Gothic16".

El que trobà a la bústia

Va obrir el Gmail i va buscar amb rapidesa entre un munt de brossa i  propaganda, el nom que feia dies esperava trobar-hi, però aquest seguia sense aparèixer. D’una manotada va llençar-ho tot a la paperera i va polsar “Redactar”

Para: chesca@chesca. ches
Asunto: Urgent
Chesca estic atribolada. On ets aquesta vegada de viatge que  no respons als meus missatges? Fa quatre dies que vam enterrar l’Albert. No tinc consol, tant que ens estimàvem, tu ja ho saps.
Espero resposta.
La teva amiga,
Maria

Asunto: Urgentíssim
Chesca, encara no has llegit la meva desgràcia?. No puc viure sense l’Albert, ell ho portava tot, jo vivia com una reina i ara no sé per on començar, tot són papers que no entec, em demanen documents que no trobo al seu despatx i tu, la meva  millor amiga, la única que em podria ajudar i no et trobo, demà aniré a casa teva, parlaré amb la portera per saber de tu.
Ai Chesca, que sola que estic! Necessito la teva amistat,
Maria

Para: chesca@chesca.ches
Asunto: Socors
Chesca, ja no aguanto més! A la tarda vindré a casa teva. Estic preocupada, primer el marit i ara, ves a saber que t’ha passat, no et preocupis, si estas ingresada o et passa res greu, jo t’ajudaré
Maria

Para: chesca@chesca.ches
Asunto:
Mala bestia!!, Ahir vaig anar a casa teva, i ves per on, la portera em va dir que no erets a casa, que havies sortit, perquè et canviaves de pis. Va dir-me que havies plorat amb desconsol la mort de l’Albert. Ella creia que jo ja ho sabia que passava dies a aquí i jo com una totila, estava segura que era fora de Barcelona per feina.Com has pogut fer-me aixó i ell? Com el vas engatusar eh? Què li donaves que jo  no tingués, explíca, vinga, perquè tu i jo ja no ens veurem mai més.
Maria

Motiu: ja, ja
Estimadíssima Maria, es veu que encara no t’han llegit el testament. Ves treient els teus trastos de casa meva, que ja he avisat que deixo aquest on visc ara, dintre d’un mes.
Chesca


Bé amic, potser que tanquis la boca, pobra Maria, jo m’he compromés a acompanyar-la al millor buffet de la ciutat.

Carme AFOPA

2 comentaris:

Miquel M. ha dit...

Queda ben clar que, en qualsevol intriga amorosa, com en qualsevol negoci fraudulent o estafa econòmica, la última persona en assabentar-se'n, és la que en surt perjudicada, com la ingènua Maria, en aquest cas tan intrigant i poc exemplar que ens explica la Carme.
De tota manera, em sembla que caldria informar a l'enganyada Maria que, acollint-se al dret civil català, no està obligada de cap manera a marxar de casa seva, encara que hagi passat a ser propietat d'una altra persona. Com a desemparada i trista viuda, té tot el dret de quedar-s'hi, almenys durant tot un any, d'acord amb la disposició legal de "l'any de dol" català, que així ho disposa.
De manera, que la Maria encara no ho té tot perdut, i mentrestant potser tindrà la sort de trobar un segon marit millor i més digne de confiança.

Joan ha dit...

Aquest cas sembla una novel•la negra, però d’infidelitats n’hi ha de molts tipus i aquest en pot ser un

El comentari d’en Miquel posant sobre la taula el dret català, que no coneixia, amb sembla molt adient

Joan