diumenge, 4 de desembre de 2016

El pessebre de la plaça Sant Jaume

Imatge global de les esferes
El pessebre d’aquest any és un pessebre del que se’n parla i se’n parlarà. És innovador i bonic. Ahir al matí hi vaig estar una estona i els comentaris que es feien anaven des d’un “Què maco”, fins “Això no es pessebre”, amb una variada gama de matisos. Segur que tots tenien les seves raons.

A la nostre infància
feien el pessebre
nosaltres
El que és cert és que NO ÉS un pessebre de tipus tradicional, d’aquells que quan érem Infants feiem amb suro, paper de plata, un cel ben blau i les clàssiques figures de Josep, Maria, i el nen Jesús que s’escalfaven amb l’alè del bou i la mula. Tampoc hi podien faltar els Reis, que cada dia feiem avançar cap a la cova per arribar-hi el seu dia. Era tot un ritual i ens hi divertíem molt.

El poeta Vicenç Foix
El d’aquest any està basat en un poema del poeta Josep Vicenç Foix, “Ho sap tothom i és profecia” plasmant els seus 9 versos en nou esferes transparents, molt vistoses, però, com que els visitants no han llegit el vers, malgrat que està exposat amb lletra grossa, no entenen res (Clicar Aquí i podreu llegir el poema). Per sort la major part del versos acaben amb: “A cal fuster hi ha novetats”, que tothom entén que hi ha nascut un infant.


El naixement
Gràcies a aquesta referència, una de les esferes representa un mini pessebre, més encara del que posem avui en moltes cases de persones grans, i que ja no en diem posar el pessebre, sinó posar el naixement, un mini pesebre reduït a Sant Josep, la mare de Déu i el nen Jesús, i el bou i la mula, però, en l'esfera que li ha tocat, aquests dos elements només hi figuren tancats en una capsa de cartró que amb lletres ens diu el que hi ha dintre.


La cabra esquiadora,
Què hi pinta en un pessebre! 
Les altres esferes tampoc s’entenen gaire, en especial el de la cabra esquiadora, que la gent es preguntava: “Què hi fa una cabra aquí dalt?” o la dedicada a Portvendres, de la Catalunya Nord, on hi bufava una tramuntana que de poc feia corre les petites barques de vela que estaven clavades al mar. o el d'una parella ballant, que cita el poeta, però que la gent no ho relaciona amb un pessebre.

Per les xarxes socials corren moltes coses sobre aquest pessebre. Una que m’ha cridat l’atenció és un vídeo, que, si l’Alcaldessa encara no l’ha vist, i el mira, es farà un tip de riure. Pot ser que a qui no li agradi tant sigui el propietari de la música final, ja que els autors no deuen tenir el permís pertinent de l'empressa, i per tant no han passat per caixa. (Clicar Aquí i veureu el vídeo)


A mi, com homenatge al poeta Foix em sembla molt adient, però com a pessebre, no, ja que no té cap esfera que recordi de forma gràfica les figures tradicionals dels pessebres

Vaig trobar molt millor i més actual el del “BUTANERO”   


Joan   

1 comentari:

Miquel M. ha dit...

Queda ben clar que voler interpretar un poema, que és pura emoció, amb elements gràfics, és una feina pràcticament impossible. El discutible resultat d'aquest pessebre que ens descriu en Joan, i que s'ha instal·lat a la plaça sant Jaume de Barcelona, és una bona prova d'aquesta gran dificultat de interpretació. Jo, particularment, potser degut a la meva edat ja un xic respectable, he de confessar que no n'he entès gran cosa, i continuo preferint els pessebres tradicionals, com el que hi ha exposat davant la porta de la Catedral: una bonica masia catalana amb un matrimoni i un nadó molt actuals. Modern, però entenedor i bonic.