diumenge, 25 de desembre de 2016

Nadal, temps de Concerts

Logo del XVI Concert de Nadal
Ajuntament de Barcelona

dedica a les Persones Grans


Una de les vessants del temps de Nadal és que algunes entitats, associacions o grups, organitzen actes per compartir entre tost els que hi pertanyen, i moltes vegades és un Concert. En aquest dies he assistit a tres, de característiques molt diverses. El més important ha estat el que des de fa setze anys l’Ajuntament de la Ciutat dedica a les persones grans

Un Totem
El títol que portava era “Tòtems“. Per intentar esbrinar de què és podia tractar, vaig recorre a Internet que em va suggerir “Monuments més o menys supersticiosos que tenen diverses cultures”, i que no ho vaig saber relacionar amb els temes d’un Concert. Possiblement no vaig trobar l’entrada adequada. Al llegir el programa ho vaig veure més cla, ja que diu: “A través del recorregut de la Cantata hi trobem 7 elements, que denominem tòtems, que són capaços de generar vibracions, salut, fortuna i somnis a les persones”

Vista de la sala
enfocant la zona on hi havia els homes,
molt apreciats sn les Corals de GentGran
ja que la participació de les dones
és molt majoritària
El guió, text i lletres són de Pilar Cabot, una persona gran però amb molta empenta, que va saber trobar “tòtems actuals", i no monuments de pedra, com poden ser: ”Qui més té més vol”, graciosa referència al capitalisme, o “L’amor de la Gent Gran” i “El somriure d’un infant”, de caràcter sentimental, o “Futbolitis” com a droga que crea adició, entre altres, escrits amb lletra de fàcil cantar per les Corals de Gent Gran, i que el públic podia seguir mirant la gran pantalla del fons de l’escenari

Els Professionals,
ella una artista "sentimental",
ell un artiste "comptable"
Per mi va ser important que les Corals, que havien començat sent protagonistes únics d'aquest Concert, i que cada any en perdien una mica, però  aquest any en van tornar a guanyar, sense eclipsar als merits de l’orquestra ni als professionals que hi col·laboraven, i entre tots van fer possible que la festa fos molt agradable, i moderna. Per acabar, com ja és tradicional. Corals, músics i públic  vàrem cantar una Nadala, que aquest any va ser  “El noi de la Mare”

L’acte el va presidir l’Alcaldessa, Ada Colau, acompanyada de la nostra Regidora, Carmen Andrés, i tancar repartint les flors als organitzadors principals de l’acte.

Juan Mario,
 junt amb la jovent que va actuar
Però no tots els actes que he assistit tenen la grandiositat ni els recursos que el Concert de l'Ajuntament té, sinó que són molt més humils i més familiars.  En citaré només un, molt especial per mi: “El de la comunitat colombiana de Barcelona”, que te la sort de tenir entre ells a un gran guitarrista de fama mundial i molt conegut en el meu districte, en Juan Mario Cuellar i que amb la seva música va donar suport als joves que recitaven o cantaven obres de la seva terra o d’autors catalans.

Com veiem, el signes del temps de Nadal evolucionen
Però el seu esperit de germanor persisteix

Bon Nadal!
      

  Joan

1 comentari:

Miquel M. ha dit...

El cant és mostra d'alegria, de joia, d'optimisme. Per això és molt important que no es perdi la tradició popular de les cançons nadalenques, que donen un sentit molt humà i cordial a les festes de Nadal. En un pla molt més humil, puc testimoniar que també a casa s'han cantat nadales davant el pessebre. Potser s'ha desafinat una mica, però les figuretes dels pastors ho han aguantat perfectament i els meus néts ho han molt bé.