 |
| Logo del XVI Concert de Nadal Ajuntament de Barcelona dedica a les Persones Grans |
Una de les vessants del temps de Nadal és que algunes entitats,
associacions o grups, organitzen actes per compartir entre tost els que hi
pertanyen, i moltes vegades és un Concert. En aquest dies he assistit a tres,
de característiques molt diverses. El més important ha estat el que des de fa setze
anys l’Ajuntament de la Ciutat dedica a les persones grans
 |
| Un Totem |
El títol que portava era “Tòtems“. Per intentar esbrinar
de què és podia tractar, vaig recorre a Internet que em va suggerir “Monuments
més o menys supersticiosos que tenen diverses cultures”, i que no ho vaig saber
relacionar amb els temes d’un Concert. Possiblement no vaig trobar l’entrada
adequada. Al llegir el programa ho vaig veure més cla, ja que diu: “A través del
recorregut de la Cantata hi trobem 7 elements, que denominem tòtems, que són capaços
de generar vibracions, salut, fortuna i somnis a les persones”
 |
| Vista de la sala enfocant la zona on hi havia els homes, molt apreciats sn les Corals de GentGran ja que la participació de les dones és molt majoritària |
El guió, text i lletres són de Pilar Cabot, una persona
gran però amb molta empenta, que va saber trobar “tòtems actuals", i no
monuments de pedra, com poden ser: ”Qui més té més vol”, graciosa referència al
capitalisme, o “L’amor de la Gent Gran” i “El somriure d’un infant”, de
caràcter sentimental, o “Futbolitis” com a droga que crea adició, entre altres,
escrits amb lletra de fàcil cantar per les Corals de Gent Gran, i que el públic
podia seguir mirant la gran pantalla del fons de l’escenari
 |
| Els Professionals, ella una artista "sentimental", ell un artiste "comptable" |
Per mi va ser important que les Corals, que havien començat
sent protagonistes únics d'aquest Concert, i que cada any en perdien una mica, però aquest any en van tornar a guanyar, sense eclipsar als merits de l’orquestra ni als professionals que hi col·laboraven, i entre tots van fer
possible que la festa fos molt agradable, i moderna. Per acabar, com ja és
tradicional. Corals, músics i públic
vàrem cantar una Nadala, que aquest any va ser “El noi de la Mare”
L’acte el va presidir l’Alcaldessa, Ada Colau,
acompanyada de la nostra Regidora, Carmen Andrés, i tancar repartint les flors
als organitzadors principals de l’acte.
 |
| Juan Mario, junt amb la jovent que va actuar |
Però no tots els actes que he assistit tenen la grandiositat ni els recursos que el Concert de l'Ajuntament té, sinó que són molt més humils i més familiars. En citaré només un, molt especial per mi: “El
de la comunitat colombiana de Barcelona”, que te la sort de tenir entre ells a
un gran guitarrista de fama mundial i molt conegut en el meu districte, en Juan
Mario Cuellar i que amb la seva música va donar suport als joves que recitaven
o cantaven obres de la seva terra o d’autors catalans.
Com veiem, el signes del temps de Nadal evolucionen
Però el seu esperit de germanor persisteix
Bon Nadal!
Bon Nadal!
Joan
1 comentari:
El cant és mostra d'alegria, de joia, d'optimisme. Per això és molt important que no es perdi la tradició popular de les cançons nadalenques, que donen un sentit molt humà i cordial a les festes de Nadal. En un pla molt més humil, puc testimoniar que també a casa s'han cantat nadales davant el pessebre. Potser s'ha desafinat una mica, però les figuretes dels pastors ho han aguantat perfectament i els meus néts ho han molt bé.
Publica un comentari a l'entrada