diumenge, 2 d’abril de 2017

Què són els diners?

El Papa Francesc, en una audiència
amb magnats europes
Aquest reflexió està inspirada en l’article que González Faus  va publicar a La Vanguardia del dia 27 de març, pàgina 24 titulat “Interès”. L’autor cita una frase del Papa Francesc  que de forma lacònica però terrible ens diu “que els diners maten” i que alguns articulistes de bona voluntat han volgut matisar afegint “perquè els gestionem malament”, cosa que l’autor no admet i ho remarca dient “La nostra economia mata perquè esta fundada en el robatori amb guant blanc, en la mentida ben vestida, en l’explotació i en la falta de respecta”
Imatge d'usurers

Aquí voldria dir quatre coses que he vist del diners al llarg de 60 anys de la meva vida professional: Ens els anys 50, cap banquer volia que se’ls compares amb els usurers. Ens deien que llogaven diners al que en tenien o en generaven i els hi donaven un interès i que ells els deixaven a qui en necessitava i li cobraven un interès més alt, però no abusiu, que xifraven en “Quartillos”

Amb aquest certificat
 podies anar al Banc d'Espnaya
i et doneven un DURO de plata
Ens ho creiem i no ho varem provar mai
En aquell temps, les pessetes de paper eren Pagares emessos pel Banc d'Espanya que deien tal com es veu en la foto "Cerificado de plata, CINCO PESESTAS de curso legal" el que volia dir que el Banc d’Espanya tenia a les seves arques, la plata d'aquest certicitat i per tant que era un valor segur ... fins que el Banc d’Espanya va començar a imprimir pessetes sense tenir la plata necessaria a les seves arques i va canviar el rètol per posar que era paper moneda, i al final van per acabar per NO posar-hi res

Per vendre'ns productes bancaris
fan equilibris com aquest,
que ja es veu que acabaras caient
Ara els Bancs no volem que els hi deixem diners, ja que en tenen tots els que els fan falta a un preu molt baix del BCE i els poden vendre a qui està disposat a pagar el que li demanen, a preus que en molts casos s’acosten a la usura. Ara volen que els hi comprem “productes bancaris”  a un termini fix i que en el seu venciment ens els tornaran, però dona la casualitat que han baixat de preu!. Tot això no genera confiança i sense confiança no es va en lloc

I acabem fent aquesta cara
No diguem el tracta que donen a les persones grans. En algun Banc ja no ens rep el “Director”, sinó una figura que en diuen un “Comercial” que té per objectiu vendre productes que les persones jubilades no podem comprar i que ens ofereixen com la panacea  per continuar administrant els nostres estalvis, fins que cada dia ens donen menys diners i que al final encara ens hi faran una mossegada


Jo crec, com el Papa, que els diners i els que els mouen, ens estan matant
Però voldria estar errat


Joan

2 comentaris:

Miquel M. ha dit...

No sé si l'economia mata, com diu en González Faus, però si que ens fa posar malalts, o almenys molt neguitosos, sobretot quan hi ha falta de diners i el futur es presenta negre com la nit. Hi ha un adagi que afirma que la riquesa no fa la felicitat, però és que no té cap necessitat de fer-la, perquè ja la compra feta. Crec que en Joan, en el seu anàlisi, està massa molt encertat, i encara que de diners és igual tenir-ne que no tenir-ne, l'economia ens domina i per això sempre és molt millor tenir-ne.

Manel PS ha dit...

Jo em sumo al grup d’opinió que creu que la responsabilitat de la banca ha estat, bàsica i únicament, que ha tingut una visió a curt termini que ens ha portat a un verdader i greu problema.

S’ha de diferenciar entre els bancs i les caixes, la banca va deixar diners a empreses, col·lectius, persones individuals...., diners que no podien tornar. Incentivaven als responsables de cada sucursal per donar el màxim de crèdits possibles i això provocava un consum o un moviment de diners desmesurat i sense cap fonament econòmic. Incentivaven l’especulació i deien: compra avui amb una hipoteca, demà serà tot més car i guanyaràs diners fàcilment. El resultat ha estat una morositat tan gran que la banca no ha pogut assumir.

Parlant de les caixes, exactament igual però amb una diferència important; quan es diu que s’ha tingut que rescatar a la banca, això s’ha de precisar més, als bancs, els perjudicats han estat els seus accionistes i ningú més. En canvi, com que els accionistes de les caixes som tots i a la força, les xifres tan descomunals que ha tingut que posar l’Estat per salvar les caixes, sí que les hem tingut que pagar entre tots.

De les caixes pràcticament només s’ha salvat una de gran
Quan parlem de la banca s’ha de ser més clar.

Manel PS