diumenge, 13 de maig de 2018

El dia de la mare

Dia de la mare

Aquest any es va celebrar el dia de la Mare el diumenge 6 de maig. Fa anys que aquesta celebració tenia lloc el 8 de desembre, en honor a la Immaculada Concepció, però l’any 1965 per motius d’interès dels grans magatzems es va traslladar al primer diumenge de maig.

Estàtua de Rea,
mare de Zeus,
Poseidon i Hades
Les Mares sempre han tingut una gran importància dintre de la societat, puix si busquem antecedents del Dia de la Mare ens hem de remuntar a l’Antiga Grècia que feien unes grans festes dedicades a Rea, la mare de Zeus, Poseidon i Hades. Un altre fet de l’Antiguitat va ser el narrat en el Llibre I dels Reis, on descriu la saviesa utilitzada pel rei Salomó, per esbrinar la veritat en una disputa entre dues dones, el  fill d’una d’elles havia mort i les dues deien ser mares del viu. En Salomó va dir a un soldat que portés una espasa i partís el nen viu en dos. Una mare digué que no el partissin i entreguessin el nen a l’altre dona. Mentre que l’altre va dir que el partissin. El rei sentencià que donessin el nen a la que no volia partir-lo.

Amb aquest ramet simbòlic
faig homenatge
a la meva mare
També haig de dir que si he triomfat a la meva vida ho dec a la meva mare. Quan era jove vaig deixar els estudis, no volia perdre la joventut trencant-me els colzes estudiant. El pare em va dir, per tu faràs! La mare amb va fer moltes reflexions en sentit contrari: "Vols dir fill meu, pensa-t’ho ben bé! Després te’n penediràs! Ara no tens necessitat de guanyar diners. El saber no ocupa lloc i mai no t’ho podrà prendre ningú. A més, sempre havies dit que volies arribar a ser un bon advocat i ara has canviat de projecte, sense tenir raons solides per fer-ho. No prenguis una decisió tan important, a la lleugera".

Els diners poden servir
per moltes coses,
però NO per fer-te FELIÇ
Aquelles paraules les vaig sentir dintre meu moltes vegades, sense pressió de cap mena per part de la mare, però amb molta constància. Fins que vaig reflexionar sobre les paraules de la mare, i vaig concloure que: "No són els diners el que fan la felicitat sinó els ideals, que la justícia a Espanya amb la dictadura havia desnivellat les seves balances, i és necessitaven homes de lleis amb molta vocació per fer front a aquell desgavell, que sols amb gent entregada es podia treballar per aconseguir una societat més justa, i restablir l’equitat, la justícia i la legalitat".

El pal de paller de la família
sols ser
LA MARE
La columna vertebral de totes les famílies són les mares, i al meu entendre tindrien que ocupar un lloc igual al dels homes, però els polítics les menyspreen i les marginen a totes elles incloent-hi a les mares.

Aquests dies estem vivint les manifestacions de les dones als carrers i a les places i estic segur que aconseguiran la igualtat que persegueixen, i els que estem a favor d’elles els hi farem costat, perquè obtinguin el seu objectiu. 

Josep Maria V.

3 comentaris:

Dolors F ha dit...

Es com aquella dita, del marrec que diu, el meu pare ho sap tot, de mès gran, el meu pare sap moltes coses i quan ja es un home, ai, si
tingues el pare

Dolors

Miquel M. ha dit...

Com diu en Josep Mª. V., la mare és l'admirable element aglutinador de la família,i mereix l'homenatge anual que se li dedica. La magnífica fotografia del pal de paller que il·lustra aquest text, ja ens ho diu tot. Lamentablement, el pallers es van perdent, però la figura de la mare com a eix ferm i vertebrant, no és perdrà mai.

Joan ha dit...

La mare és el pal de paller dela família
El pare, és una altre cosa
I com diu la Dolors, com falta, malgrat tot, se'l troba aflatar molt
Joan