La sentència de la Manada

Des de fa uns anys, la justícia espanyola és tema de comentaris entre la ciutadania, ja que les seves decisions no sempre concorden amb el pensament dels llecs en lleis. I és clar: els llecs ens enfadem, sobre tot quan veiem que el jutges, en casos que per nosaltres semblen iguals, prenen decisions molt més rigoroses en uns, i molt més benignes en altres, i això trenca, almenys des del meu punt vista, el principi que diu “que tots som iguals davant la llei”

Entre Abús i Violació
hi ha una linia molt fina
Tothom té dret a pensar
si aquesta sentencia
cau cap un costat o um altra

En el País del dia 27 d’abril hi ha un article que explica el que és abús sexual i violència. La línia que separa una cosa de l’altre és tan fina que tant l’una com l’altre, jurídicament, poden ser correctes. A mi, el que m’ha cridat l’atenció, són les penes que acompanyen a cada una de les definicions: Violació de 6 anys a 12, que és poden allargar fins a 25. Abús, de 1 a 3, però que en casos greus poden arriba a 10 anys. La condemna són 9 anys. Jo, que crec que el delicte s’acosta més a la violació que al abús, m’hagués agradat més la violència amb 9 anys (pena mitjana i curta pel tipus d’agressió) que no pas als mateixos anys, però per abús al tipus màxim. Però això és simplement el que pensa un llec

Manifestació a la plaça de Sant Jaume

Sobre aquest fet m’ha arribat un article d’un amic meu de Facebook, en Pau, jove estudiant de Dret, que en copio alguns punts que m’han semblat de molt seny

És incomprensible que no es qualifiqui d'agressió sexual, ergo violació, que 5 homes arrosseguin a una noia de 18 anys, tenint-ne ells 10 més, a dins d'un portal i la penetrin continuadament. Si això no és intimidació, què ho és?!?

Aquest nens estan tristos
Molts estem com ells

M'entristeix veure com a molta gent, el que li molesta del cas no és la reflexió anterior, sinó la insuficiència del càstig. I m'entristeix perquè no hem de basar les penes del nostre sistema penal en la venjança. Primer que no és humà i, segon, perquè no serveix de res.

El que ha passat no ho podem desfer, però sí que podem evitar que torni a passar. En un Estat social i democràtic de Dret, el “ius puniendi” s'ha d'encarar a la prevenció, no a la retribució.

I a mi, el que m’entristeix és pensar que noies que passin per un acte semblant no el denunciem perquè pensin

“que la justícia no serveix per res”

Joan