Les persones grans tenim il·lusions

En arribar a dalt del camí hi trobem
el Llac de Malniu.
Aquesta vista ens demostra que valia
la pena haver-hi pujat

Una de les coses que ens fa viure és tenir il·lusions. Si perdem la il·lusió de fer coses, malament. No durarem massa. Però les il·lusions que tenim avui, són diferents de les que teníem. Per exemple: fa uns quants any, estan a la Cerdanya, la Mª Lluïsa i jo varem pujar al llac de Malniu, tot passejant pel bosc que feia una pendent respectable i el terra amb troncs trencats presentava forces obstacles. No vàrem tenir cap problema. En arribar a dalt, vàrem fer unes bones fotografies, que ara estan enganxades en un àlbum i no les puc digitalitzar. Aquest any torno a la Cerdanya amb una filla i els néts. Hi vaig amb il·lusió de recuperar les meves fotografies i amb la certesa que jo no hi podré pujar i que els meus néts em faran realitat la meva il·lusió.

Aquí em teniu amb vigilant el Quixot

Fa uns dies una altre de les meves filles i una néta amb varen convidar a passejar amb elles per Barcelona i la néta em va dir si volia anar a veure un museu, el museu de les il·lusions. Evidentment no sabia de què em parlaven, però vaig acceptar, ja que la joventut fa moltes coses diferents del que nosaltres estem acostumats. És veritat que les persones grans tenim experiència, però també és veritat que la joventut aporta una forma nova de veure el món, i com no podia ser d’altre manera, el museu està basat en les noves tecnologies

Aquí em veieu fumant una pipa de productes
sense i identificar que et fan
treure un fum mai vist

Al entrar veus que les parets estan pintades amb unes imatges que nos saps ben be que són, però si et situes en el lloc indicat i et fan una foto, quedes integrat en la pintura de la paret, i veus que et converteixes amb un angelet amb ales, o estàs fumant una pipa de no saps què és, però el teu fum és molt significatiu, o bé estàs vigilant el Quixot mentre en Sancho busca l’església on topar, o estan a Brussel·les el Manneken Pis en fa de les seves o passant per unes gorges perilloses, etc. etc

       

La meva filla
passant unes gorges
molt perilloses

Ah!, no vàrem pagar, perquè la meva néta, de 21 anys, ja s’havia preocupat de tenir invitació gratuïta, cosa indispensable per poder fer moltes coses amb un pressupost molt petit. Tant és així que un dia em va dir: Avi, aquest cap de setmana vaig de viatge. En preguntar on anava em va contestar: No ho sé. Ho sabré 24 hores abans de la sortida.

Per sopar ens volia portar a un lloc proper al Born que feien unes tapes boníssimes i a un preu mol assequible. Ens va costar una mica trobar-ho, i quan ho vàrem aconseguir hi vam trobar un rètol que deia que havien tancat. No és estany, una bona qualitat junt amb una quantitat respectable i un preu baix, normalment equival a la bancarrota. Segons males llengües, només es coneix una excepció: "Quan un fabricant d’escombres va preguntar a un competidor com s`ho feia per vendre més barat que ell, que robava les canyes, li va respondre que ell robava les escombres fetes"

És ben cert que tots tenim il·lusions.

 Però les de la joventut no tenen res a veure amb la de les persones grans

  Joan