 |
| A la nostre infància, l'imatge que teniem de les sogres eren terrorífiques i necessitaven aquets artilugi per espantar-las Segur que tu no ets d'aquestes |
Bon
dia amic! No facis aquesta cara de sorprès, ja saps que sempre torno.
Avui
estic desconcertada, i em pregunto que sóc:
una persona, una dona,
una
mare, una sogra,
una “chata”, una “carinyo”,
una bonica, una nena...
 |
| En la V Convenció de les Veus de le Persones Grans, convocat pel Consell Assessor, vàrem treballar el document titulat "Drets i llibertats de les persones grans" |
S’ha
parlat molt en el Consell Assessor de la Gent Gran de l’Ajuntament d’aquest
tema. Com s’han de dirigir els altres a les persones grans. Segons sembla, hi
ha el pensament comú que cal dulcificar
les paraules perquè aquell que les rep se senti més feliç, amb un plus de
confiança envers aquell que li parla. I tu que en penses d’això? Sí ja sé que
vius una mica allunyat de tot això, tu aquí, al parc, tranquil, no et passen
aquestes coses, alguns quan passegen per aquí he vist que et diuen “bon dia
senyor”, però jo et diré més, encara que arrufis el nas; coneixes la Carta
de Drets i Deures de la Gent Gran de Catalunya? Vaja! Ja m’ho pensava que
no. Bé doncs, en la caràtula de presentació i diu:
 |
| Caràtula del docoment |
- Dignitat.
- Independència.
- Autorealització.
- Assistència
- Participació.
És a
dir, que podria ser una part del
compromís de qualsevol empresari i per tant, a mi m’agrada que sigui així, és
una projecció cap als altres d’una manera actual i natural de fer, sense
etiquetar per edats, ni diferències,
etc. El dia vinent
et portaré un exemplar.
Home,
ja t’he dit que també es parla de “deures” només faltaria, això és cosa
de tots. Mira et citaré el punt 2 de l’apartat “Assistència”, diu així:
D’implicar-nos
des del nostre nivell de capacitat,
en
processos de millora personal,
i de
promoure el creixement
de
la nostra autonomia i independència
en
relació amb l’aprofitament efectiu
dels
serveis que puguem rebre
 |
| Les mimoses que veu la Carme |
Oh,
no m’havia adonat de com n’estan de florides aquestes mimoses. Quin goig que fa
aquest parc, i això que fa fresqueta. Es nota que cuides força bé el teu entorn,
fins i tot a tu et veig més animat avui. Bé, bé, ja marxo.
Fins
aviat
3 comentaris:
Trobo molt convenient recordar-nos a tots, com fa la Carme, l'existència d'aquests drets i deures de la gent gran, que malgrat portar ja setze anys de vigència (formulats l'any 2002 en el 4t. Congrés de la Gent gran), encara són força desconeguts. Basat en el principi molt important de "ajuda't i t'ajudaran", estic totalment d'acord en la necessitat, com també diu la Carme, de implicar-nos personalment en el nostre propi millorament. I que així sigui.
Com a persones, tots tenim uns drets i uns deuras i com a tal hem de ser trectats. no importa la edad. Des que som infants aprenem a respectar a la gent gran, pero ha de ser de forma propera, no com si no formessin part del nostra entorn. Els tallers que s'han fet de
apropar juventut i gent gran van ser molt profitossos, les dues parts van aprendre mutuament
pero el mès important es que es van entendre. El contacte es primordial per tenir bones relacions amb la gent que ens envolta. Cordialment, Dolors Fita
Felicitats, Carme !!! És fet un article perfecte, ben enfocat, ben escrit, ben raonat, amb domini perfecte dels drets i deures que ens corresponen a les persones grans. Ho he trobat molt encertat haver-ho recordat en aquests moments. Moments en que els polítics sols pensen en ells, i a nosaltres ens tenen totalment oblidats. Complim amb els nostres deures i lluitem pels nostres drets.
Publica un comentari a l'entrada