|
El Diables ballant a la plaça de la Bonanova |
Per aquestes dades, com altres barris de la nostra
Ciutat, el del Putxet celebra la seva festa Major. Normalment dura una setmana
i no hi poden faltar els temes clàssics de totes les festes majors: La
cercavila, amb els seus diables, ballades de sardanes, havaneres, un “vermutet”
amb música, la “butifarrada”, festes per la canalla, etc. etc..
|
Els Jardins de Mercè Rodoreda |
El Putxet és un barri una mica complicat ja que està
situat al voltant del turó del seu nom i això equival a dir que és un barri de
muntanya. Sort tenim que per accedir-hi disposem de vàries escales mecàniques i
d’un petit autobús que ens faciliten l’accés des de diversos punts de les
perifèries. Però no tot són problemes. Hi tenim un parc i varis jardins, entre
ells el de la Mercè Rodoreda o altres més petits com el de Portolà.
|
Jardins de Portolà, un patit jardí penjat a la muntanya, rodejat de cases |
L’ànima de totes aquestes petites festes majors de barri
i que fa que es puguin fer són les persones de les diverses entitats i altres a
títol personal que hi treballen i sense elles no existirien. En el Putxet tenim
la sort de que hi viu un gran músic professional que ja està a punt de
jubilar-se i per aquestes festes sempre ens obsequia als veïns en un concert:
en Juan Mario Cuellar, guitarrista
|
En Juan Mario, tocant |
En Juan Mario ha nascut a Colombia, però des de petit que
està entre nosaltres i s’ha format aquí. Ha participat en molts concerts a tot
el món i el seu nom és molt cotitzat. Jo el conec des de fa molts anys (potser
més de 30), i sempre ha tocat molt bé, però m’ha permès veure la seva evolució
i el que fa el treball, la constància i els anys que es necessiten per ser una
figura
|
En Juan Mario acompanyat de la seva amiga de la flauta |
El concert d’aquest any s’ha fet en el Jardins de
Portolà, uns jardins que formen part de la finca del mateix nom i que són molts
petits i romàntics, en un gran desnivell de la muntanya on estàvem escampats
tot el públic amb petits g rups sota el arbres. En el concert el tenia que
acompanyar la seva esposa, la Montse, que ara ho fa bastants vegades, però una
indisposició no li va permetre venir i ho va fer una noia amiga que toca la
flauta. Un concert d’una hora que ens va
passar volant.
Amb professionalitat, treball i constància
S’arriba lluny
Joan
2 comentaris:
Poder gaudir d'una Festa major amb concert de guitarra, és un privilegi, i poder-ho fer dins l'ambient agradable d'un jardí urbà, encara ho és més. Com molt bé diu en Joan T., va ser una gran sort poder comptar amb la col·laboració d'un bon guitarrista.
Es bonic conservar la essencia de "barri" Som Barcelonins, pero encare tenim al cor la
joventut que hem passat al Barri, jo era de Gracia,
Dolors
Publica un comentari a l'entrada