No endevinaries mai d’on vinc. A veure, a veure, pensa una mica.
Quin dia és avui?
Bé, així m’agrada que te’n recordis
d’aquestes tradicions, jo si tanco els ulls davant del brollador, només amb el
so n’hi ha prou per notar l’escalfor de la mà del meu pare quan, en aquestes
dates em portava a Ca l’Ardiaca a veure l’ou com balla
|
L'ou com balla de la Catedral de Barcelona |
Com passa en l’àmbit dels significats, hi ha moltes
teories respecte dels orígens de tan curiosa manifestació. Una de les més
esteses la situa a Itàlia, on un frare dominic va veure l’acte en un petit
poble i quan es va traslladar a Barcelona va proposar de fer-ho a la Catedral.
Altres versions parlen concretament de la ciutat de Nàpols, en temps d’Alfons
el Magnànim on l’«uovo che danzava» era un pur entreteniment entre els
cortesans. Segons aquesta
teoria, la noblesa del carrer de Montcada hauria adoptat aquest costum i mentre
esperava el pas de la processó, s’hauria entretingut fent ballar un ou al
brollador del seu palau.
|
Claustre la Catedral de Barcelona l'ou com balla al fons i les seves sorolloses ocas |
Però la revista Xarxa, en diu el
següent: Segons l’historiador barceloní Ramon Nonat, que ha estudiat els arxius
del claustre, el ritual es va començar a celebrar a Barcelona l'any 1440.
D’altres, menys científics, pensen que tot va sorgir d’un joc inventat pels
cuidadors dels jardins del claustre, coneguts per les seves sorolloses oques.
Una de les teories es remunta més enllà a la història,
i és la que busca similituds entre l’ou com balla i els jocs d’aigua que feien els
musulmans en els brolladors dels patis interiors. Un d’aquests jocs
consistia justament a fer gronxar una piloteta sobre el raig d’aigua d’una
font.
Perdona, però avui m’ha emocionat
retrobar-me amb la meva infantesa, fins aviat.
Carme
1 comentari:
Es realment molt evocador i suggestiu l'itinerari de visites als diferents "ous com ballen" de la nostra ciutat, des del modest brollador de l'Ateneu fins els més florits del Museu Marès, de l'Ardiaca i de la Catedral.
També és interessant recordar que les sorolloses oques, de les que ens parla la Carme, sempre són tretze, en memòria dels 13 anys que tenia santa Eulàlia quan va morir martiritzada. Les tradicions és molt bonic conservar-les i passar-les amb il·lusió a les joves generacions.
Publica un comentari a l'entrada