diumenge, 14 de juny de 2020

Relacions humanes


Temps variable
Cal estar vigilant cap on varia
tal com fa aquest ocellet
que volarà cap el nord o el sud
segons bufi el vent
Hola amic meu, segueixo escrivint per a tu i  esperant amb il·lusió els teus comentaris.

Com estàs? Estic segura que bé, però vigila amb aquests canvis de temps que està fent últimament. Tinc ganes de tornar-te a veure, de seguir parlant amb tu de llibres, de poemes o bé tan sols parlar de les nostres vides.

Has pensat alguna vegada que tenim tota una vida abans de la mort?, és clar que sí, ara però  crec que és el moment de sentir empatia amb els altres, de no discutir, de saber escoltar i entendre’ls.
Els científics ens diuen
que el nostre cervell té plasticitat
i es té que educar.
Ara és l'hora de preparar-lo
per ser solidaris amb els altres 

Ara estic segura que diràs que ja faig catúfols, potser sí, però els científics parlen de la plasticitat del cervell i sembla que podem anar educant-lo en funció de cada moment de la nostra  vida i jo que no sé res de tot això, penso que aquest moment que estem vivint, ens ha de servir per connectar millor amb els altres, per sentir-nos més solidaris, cuidar la nostra relació amb les altres persones és important, saber com se senten en la seva soledat, o no, com pensen afrontar aquest  futur incert, compartir il·lusions, i perquè no, també projectes.

Quan ens sorprenem,
posem la cara
com la que posa aquest
ninotet.
i sempre és amb
la boca oberta
Estic segura que això  és un aprenentatge que no podem descuidar, perquè, encara que difícil, penso que podem ser capaços de distingir entre aquelles veritats que poden durar per sempre i aquelles emocions que la societat ens demana.

Ja m’imagino la teva cara, et conec massa, però jo segueixo amb les meves idees.

Ens diuen que no som capaços d’utilitzar la tecnologia, jo no ho crec això, potser ens costa una mica més de comprendre, però res més. Però fixat bé, la teva relació amb els teus a través del  telèfon, la tauleta o l’ordinador, és freda, o no? No t’agrada més notar les seves abraçades, veure i sentir en directe el so de les seves rialles? Doncs ja ho entens. Ep, ja sé que sempre hi ha excepcions, però això és una altra història.

Avui, tinc tristor,
però posant-hi voluntat,
aviat amb passarà
Bé amic meu, avui sembla que tinc una mica de tristor, però segur que em passarà aviat, m’imposaré aquesta voluntat i d’aquesta manera  les meves futures lletres seran més animades. Ja saps que tu ets el millor amic que tinc i per això m’atreveixo a parlar amb la meva veritat, això sí,

sempre esperant la teva resposta, com sempre, sincera.

Carme Andreu
AFOPA

3 comentaris:

Miquel M. ha dit...

Fomentar les relacions humanes és essencial per aconseguir una satisfactòria vida social, com ho és també parlar de llibres i poemes, com ens recomana la Carme Andreu. Seguint el seu consell, recordo uns versos d'en Costa i Llobera:
Amunt, ànima forta, traspassa la boirada / i arrela dins l'altura, com l'arbre dels penyals. / Veuràs caure a tes plantes, la mar del món irada / i tes cançons tranquil·les aniran per la ventada / com l'au dels temporals.

Dolors Fita ha dit...

Carme, ets única. Hasta una mica ensopida ets capaç d'animar a la gent.
Tots els que publiqueu un escrit em sou de molta ajuda.
Gracias a tots.

Gloria ha dit...

Bon dia,

M'agradat molt l'article de Carme "Relacions humanes".

Anim a tots i envant! Junts podem fer moltes coses.

Gloria Arbonés