Nota
Aquest bloc farà tres setmanes de vacances
La propera sortida serà el
Dia 23/08/2020
Gràcies
|
Als lloros que parlen fan molta companyia. En aquest, inclús li fan una entrevista ves a saber per a qui. |
Durant aquestes llargues setmanes de
confinament obligat, hi ha hagut molts animals de companyia, gossos, gatos,
ocells, i fins i tot peixos, que han fet un servei enorme a un gran nombre de
persones grans, les quals han pogut trobar-hi una agradable alternativa a la
seva forçada solitud.
|
En aquesta clínica cuiden molt be als animal de companyia |
Les clíniques veterinàries ens poden donar
testimoni de la gran varietat que hi ha de mascotes domèstiques. Des de gats i
gossos, a rèptils i tortugues, canaris i lloros, són molts els animals susceptibles
de ser considerats uns bons companys en la solitud del confinament.
I és increible veure el que molts d'aquests petits
animalons, especialment els gossos, estan disposats a fer pels humans, una
generosa disponibilitat que sovint contrasta amb tristes notícies de
maltractaments i abandonaments. No s'ho mereixen.
|
El gos Sant Bernat, el nostre infermer oficial que ajuda a la Creu Roja en les tasques més difícil de salvament, especialment en els llocs de neu |
Caldria fer un homenatge a tots els animals
que ajuden a les persones malaltes, i que no només són una molt bona companyia,
sinó que també resulten ser, ben sovint, uns molt bons terapeutes.
En algunes residències de persones grans, especialment en les
que hi ha persones afectades d'alzheimer, s'ha fet l'experiència de
introduir-hi alguns peixos, algun gatet i sobretot algun gos com animal doméstic,
per ajudar a crear un familiar ambient de llar, amb uns resultats molt
positius. Són residències que, gràcies a aquesta iniciativa, poden ser
qualificades molt justament com de una segona llar.
|
En aquest centre de persones grans, amb mobilitat reduïda hi han gossos per fer companyia, i com que són molt dòcils aguanten tot el que els i fan |
Hi ha algunes races de gossos que, per la seva
major docilitat, són més aptes que altres per aconseguir una teràpia relaxant,
però de fet, si es domestiquen adequadament, no importa massa la raça, perquè
amb tots ells es poden obtenir molt bons resultats. Les mascotes aconsegueixen
que les persones que viuen soles, i també aquelles que, malgrat viure en una
residència rodejades d'altres persones, continuen trobant-se soles, comencin a
socialitzar-se, a parlar amb els altres i a tenir temes comuns de conversa.
|
Aquest gos acompanya sempre a aquesta persona gran i el fa sentir-se menys sola |
Encara que no hi ha cap demostració
científica del molt bé que fan tots aquests animals de companyia, el cert és que
ajuden a recuperar les ganes de viure de moltes persones mancades d'estímuls
socials i d'ambient familiar, sobretot de moltes persones grans que, amb els
anys, han anat perdent els seus familiars, les seves relacions, els seus amics
i coneguts, i enfronten amb tristesa una penosa solitud social.
|
La companyia dels gats és també important però com que són més entremaliats de vegades ens enreden la troca i ens fan enfadar |
No hi ha dubte que els gossos, i també els
gats, suavitzen el caràcter de moltes persones grans, unes persones grans, com ja
som nosaltres que a vegades són més irritables. Aquestes mascotes poden activar
la seva emotivitat, i el sol fet d'acariciar-les, ja tranquil·litzen.
Per tot això, és
incomprensible que ens arribin notícies de que, a vegades, algú els hagi pogut
maltractar. No hi ha dubte que es tracta de persones frustrades i
desequilibrades, que no són dignes de la seva companyia.
Totes les mascotes són
mereixedores de la nostra protecció i afecte.
Si volem tenir-ne, ens hem de comprometre a cuidar-les.
Miquel Maria L
1 comentari:
Benvolgut Miquel. Jo no he sigut mai de tindre animals, pot ser també perque viatjabem molt i era un problema. Ara es m'es facil. Pero resulta que feia 5 anys que teniem un de quan la meva germana es va morir i presisament li habia regalat el meu marit. Crec que el pobre animal
veia en mi a la meva germana i sempre el tenia sobre les cames o darrera i no volia que
en llepes. Va ser el juguet delmeu marit i la neta boja amb ell. Jo el cuidaba, li donaba medicació, el treia. Quan anabem a Suissa parabem a França, buscan un hotel que aceptessin
mascotes, Total el mes de Març es va morir, el meu home fen-li mimos, jo sumicajan i la
feina va ser dir-li a la nena. Quriosament, des ca va morir he pensa molt amb ell i inclús
a casa anaba en comte, com sempre, per evitar que es poses al mig de les cames i en fes
caura-Mai ho hagues dit. Salutacions, Dolors F.
Publica un comentari a l'entrada