dissabte, 22 d’agost de 2020

Les vacances de la pandèmia

 

Aquesta placa és en una casa del centre del Poble de Camprodon

Sempre és bo visitar un poble que honora

Des de sempre, he pensat que les vacances són uns dies de tranquil·litat que et permeten entrar en contacte amb les persones del pobles on anem i entrar aire nou, però sempre des d’una vessant familiar. I en aquest any, malgrat la pandèmia, també han complert aquesta finalitat. Intentaré exposar-vos el que he observat



Vista del hotel de Setcases

Els primers dies els he passat al Ripollès, al poble de Setcases, en un hotelet familiar, que ja hi havia estat feia més de 20 anys , i el primer que vaig notar és que complien totes les recomanacions sanitàries i que tant l’esmorzar com el sopar es feia en el porxo, o sigui al aire lliure, i la resta podies estar a la terrassa de la habitació o al jardí, sota els arbres, o a la piscina. El percentatge d’ocupació, aparentment era el normal d’aquestes dates, però els cotxes aparcats eren tots del nostre país. Cap amb placa estrangera. Però les pèrdues dels dies del confinament, perdudes estan.

 

El Ter, al pas per Setcases. Un lloc tranquil on es pot banyar-si 

En el poble, que ha crescut molt i de 7 cases li queda només el nom, hi havia també força gent de les segones residències, i de cotxes, molts aparcats com podien en el poble o en els aparcaments que han fet a la nova carretera que passa pel costat del riu. La botiga, Ca la Núria, com sempre però adaptada també a la nova normativa i a la nova època, hi vaig comprar dues caixes de galetes “BIRBA” a meitat de preu de quan les compro al “paqui” 

 

Camprodon, amb el seu pont romà, el mes bonic de la zona 

Camprodon no és el que era fa vint anys. El comerç del carrer València estava molt canviat i amb pocs compradors. Els restaurants anunciaven que fessis reserva telefònica. La varem fer i sempre va ser atesa. Als locals, que eren amplis, hi faltaven moltes taules, però la majoria estaven ocupades. Els preus molt correctes, i el menú, ampli i abundant que tenies feina per consumir-lo tot. El pont, que és el més gran i bonic de la comarca, sempre tenia fotògrafs, més o menys com sempre 

Vista del poblet de Baget

La sortida estrella de la zona és la visita al poble de Baget on s’hi arriba després de baixar 14 Km, és famós per una figura d’un Crist a la Creu del segle XII, fet amb fusta policromada, i que en temps de la guerra Civil, el poble va salvar-lo i el van exilià a Suïssa, des de on va tornar al 1940.  Actualment ha estat restaurat per la Generalitat. Com a curiositat diré que quan hi vaig anar fa vint anys, si volies veure la Majestat tenies que demanar la clau a una veïna. Ara hi ha horari de visites i un xicot en fa l’explicació. El tiquet d’entrada  costa 1€. poca cosa faran amb aquest preu

Vista de la Majestat o el Crist de Baget

Vista del Claustre del Monestir de Ripoll.

Una altre visita important és el Monestir de Ripoll, on també es guarden totes les normes sanitàries actuals. Tot molt interessant. Les explicacions, en català, malgrat que hi havia visitants de parla castellà que ho entenia a mitges a qui van atendre al final, fora de la visita oficial. Van explicar la llegenda de Guifré el Pilós, el contrapunt dels Monestirs de Ripoll (masculí) i el de Sant Joan de les Abadesses (femení) sempre amb abats o abadesses de famílies dominants a la zona.

Però la decepció va venir en entrar al claustre. És preciós, però al fer fotos en vaig fer una des d’un punt que no "tocava" ... i va sortir això

Què hi pinta aquesta paret enganxada sobre la taulada del claustre?

Com és que la Generalitat o l'Ajuntament ho van permetre?

Molt senzill.

És l'edifici del propi Ajuntament !!

Joan

Nota

La propera setmana explicaré altres vivències de les vacances en altres zones del país 

 Joan

5 comentaris:

Unknown ha dit...

Com sempre Joan, a pesar de coneixa tots aquets paratges, explicat per tu semble que des-
cobrexis coses noves. Celebro que el vostre retorn sigui ben animat. Nosaltres ben estar uns dias de Juliol tocant a Bagá, crec que es deia el Miracle, Queda molt tencat, `pero es que nosaltres, en especial jo no podia fer pasejades per aquells boscos. Realment les vacances
van ser, com sempre, a Suissa, on tenim la familia, perque la neta fins el 10 d'Agost no
tenia escola,Sempre penso que pot ser últim viatge que fasi, perque ells están molt be i
tenen por de baixar. Alli, amb esforç, en feian caminar.
Una abraçada
Dollors

Miquel M. ha dit...

Una exposició molt agradable de totes les coses més interessants que hi ha a la bonica comarca del Ripollès, que és tant a prop nostre i que a vegades ens queda oblidada. Aquest article d'en Joan T. m'ha despertat les ganes d'anar-la a visitar de nou.

Mary Luz Eixarch ha dit...

Precioso como siempre Joan. Todo lo he visitado pero parece que no he estado nunca de lo bonito que lo veo. Adelante, continúa.
M. Luz

carme ha dit...

Gràcies Joan per recordar-nos com n´és de bonica la nostra terra. El barcelonins de vegades ens n'oblidem.
Carme AFOPA

Unknown ha dit...

He estat una mica "fleuma". Tinc dies que no miraria la Tele, pero el meu home ha de mirar
totes les noticiuas i a mi en destarota molt. Només son malas noticias, aquí, allá pero
com sempre, després de llegir els vostres comentaris en sento mes animada i es que les
fotos son preciosas.
Gracias per tornar.