Vista de Núria, des de la sortida del cremallera
Les vacances d’aquest any m’han servit per posar-me una mica al dia de com es fan les coses avui. Gràcies als meus fills que em guiaven, més ben dit, que ho feien ells i jo intentava veure com ho feien. El que ha quedat clar és que ara es va fent tot des del mòbil i que sense aquest aparell és difícil moure’s pel món. Us explicaré alguna de les coses que, teòricament, he après.
Volíem anar a Núria i sempre pel mòbil, varem buscar el
horaris i aquí ja ens va sortir un rètol que ens recomanava fer reserva de
plaça, ja que només admeten un número màxim de places a cada cremallera, i
indicava com ho havies de fer. O sigui, havíem de fer la comanda. Després l’havíem
de confirmar i pagar. Una vegada la meva filla va poder fer tot això, ens
enviarien al mòbil els bitllets. I SÍ, els vam rebre. (Temps per fer tot això =
més de mitja hora, Què pacient és la meva filla!)
En arribar a l’estació, una empleada ens va dir on havíem
de posar el telèfon i no va funcionar, i ens va dir que teníem poca llum i que
l'havíem de augmentar i amablement ens ho va fer ella. Aleshores ens va
deixar entrar. Els que entraven després de nosaltres el passava al mateix.
A tots els llocs on varem dinar hi havia un cartell amb
el menú, però com que no es podia tocar, en un lloc el tenien penjat a la paret, i en un altre, imprès en el paper que posen sota el plat. En un tercer havies de baixar-te una App al telèfon i des d’aquí podies connectar a la seva WEB
i veies el menú del dia o els que no feien res de tot això i era la cambrera
qui te’ls recitava de memòria com s’havia fet sempre.
Però no tot van ser dinars sinó que, amb la meva filla Ernestina, també vam anar a un
concert al poble de Conques, que està a 14 Km. de Tremp, ja que hi havia un tenor que ella coneixia i que feia un recital per la gent del poble i als
seus amics. Com a sala per fer concert, el poble havia habilitat la plaça de
l’Església on hi havia col·locat cadires que guardaven la distància que dicten les
normes.
ja que les fetes per mi no han sortit molt bé
El tenor, en Jordi Homs, no és molt conegut ja que la seva activitat està més orientada a la pedagogia de la veu i la relació del cos i la veu que no ha fer concerts, malgrat que també en fa. I per cantar a l'aire lliure es va servir de les noves tecnologies ja que la música la portava gravada al mòbil que s'amplificava amb un altaveu petit via bluetooth i la veu la hi posava ell.
El seu concert havia de durar una hora i constava de
cançons bastant conegudes, algun fragment d’òpera o sarsuela, però la més
aplaudida va ser El Pirineu que va cantar al final entre les que no figuraven
en el programa. Total una vetllada molt familiar i bonica que va durar el doble
del que estava previst. Llàstima que l’entorn no era un lloc per fer lluir al
cantant.
Nota: Si vols escoltar al tenor en una actuació real clica en aquesta adreça
També he après que la joventut per fer pagaments pel
mòbil ho fa amb un programa que és diu BIZUM i com que els joves no solen anar
massa bé de “calarets” no els cobren cap comissió ni despesa ni han de donar el
compte del seu banc a ningú. A més els diners t’arriben molt més ràpid que amb les transferències
normals. El teu banc és el número del teu mòbil.
3 comentaris:
Realment, tot això dels APP, BIZUM i Webs, és un llenguatge molt complicat d'entendre, molt més que l'idioma grec que ens varen fer estudiar al batxillerat de la nostra joventut. El millor és no capficar-se i deixar que els nostres néts, que han nascut amb aquestes noves tecnologies, ens facin totes les gestions.
Com també és molt millor no posar el cap dintre de l'olla del Santuari de Núria, no només pel coronavirus, sinó perquè asseguren que, qui ho fa, amb tota certesa després queda embarassat.
En fi, que ni olla ni noves tecnologies. Molta tranquil·litat és el que necessitem la gent gran i també agradables viatges de vacances, com els de l'amic Joan T.
Preciosao como siempre. Todo lo he visitado pero parece que no he estado nunca de lo bonito que lo veo. Adelante, continua. M.Luz
Gràcies Joan per recordar-nos com és de bonica la nostra terra. Els barcelonins de vegades ens oblidem.
Carme AFOPA
Publica un comentari a l'entrada