Fa dos anys vaig seure sota aquest arbre i si hi estava molt bé
Hola
amic meu, quin gustet que dóna descansar
sota l’ombra d’aquests pins, quina pau, aquí sí que pots parar-te a pensar, les
idees flueixen millor, més clares.
Fitxat,
durant el confinament l’ansietat i la por també han estat presents en persones
que aparentment semblaven fortes de caràcter, però, és clar que no es pot fer
cap judici de valor sense conèixer en profunditat a l’altre, perquè tot i ser
iguals, tenim una personalitat pròpia i això fa, que ens comportem de manera
diferent davant de circumstàncies problemàtiques, com ara la pandèmia Covid-19.
millor per adaptar-te als temps que ens toca viure
Celebro
que hi estiguis d’acord, bàsicament perquè la resposta a qualsevol situació
complexa està comprovat que serà diferent, tot depenent de la cultura de cadascú. No home, no, no es tracta
de tenir una carrera o no, senzillament que com més coses sàpigues més
possibilitats de defensa tindràs, això inclou l’alimentació, la higiene, no
preocupar-te més del compte davant d’un problema, pensar quines possibilitats
tens, tenir la capacitat de triar sigui quina sigui la teva situació, etc. i
això només s’aconsegueix a través de l’esforç sabent com estàs, que vols i que
necessites, res més, la cultura però, no la descuidem, es molt important.
Sí,
potser és filosofia barata, però la vida és això, tu vius aquí al parc justament
perquè ho saps, per això gaudeixes amb la natura i t’enriqueixes de tota
aquesta lectura que t’acompanya.
El pastís que la Carme ha portat al seu amic és deliciós
Bé,
ja callo. Mira, avui t’he portat un regal; encara recordo com t’agradava el
pastís de pastanaga. No home, no em donis les gràcies, això costa poc i ja sé
que ara hem d’anar amb compte a gastar massa. Per cert, com diu, entre moltes altres
coses, l’economista Fernando Trias de Bes en el seu últim llibre escrit durant
la pandèmia: “La solución Nash” “Aquesta crisi no ha estat culpa ni
responsabilitat de cap agent econòmic. Ni
beneficia ni interessa a cap jugador, sector o país. Tots desitgem
tornar al nivell econòmic anterior”.
Ho
té clar, jo així que acabi de llegir-lo te’l pujaré, és força interessant.
Fins
aviat amic,
Carme
AFOPA
1 comentari:
Descansar ben ajagut damunt l'herba fresca, a l'ombra de un bon pi, sempre ha estat, des de les Bucòliques de Virgili, la imatge del repòs ideal. No hi ha com passejar en silenci per dins de un bosc, per tranquil·litzar l'esperit i refer energies, com ens diu que feia el poeta Costa i Llobera, que s'embadalia i s'inspirava amb la "remor del bosc, la solemne salmodia del gran pinar desert".
Considero, com la Carme, que un bon remei contra l'ansietat i el temor del coronavirus, podria ser un bon tros de pastís de pastanaga. Una mica de dolçor sempre s'agraeix.
Publica un comentari a l'entrada