diumenge, 6 de setembre de 2020

Converses d'agost

 


Fa dos anys vaig seure sota aquest arbre i si hi estava molt bé

Hola amic meu, quin gustet  que dóna descansar sota l’ombra d’aquests pins, quina pau, aquí sí que pots parar-te a pensar, les idees flueixen millor, més clares.


Aquesta noia té ansietat. Serà pel Covi-19?

Fitxat, durant el confinament l’ansietat i la por també han estat presents en persones que aparentment semblaven fortes de caràcter, però, és clar que no es pot fer cap judici de valor sense conèixer en profunditat a l’altre, perquè tot i ser iguals, tenim una personalitat pròpia i això fa, que ens comportem de manera diferent davant de circumstàncies problemàtiques, com ara la pandèmia Covid-19.



Com més idees lluminoses tinguis,

millor per adaptar-te als temps que ens toca viure

Celebro que hi estiguis d’acord, bàsicament perquè la resposta a qualsevol situació complexa està comprovat que serà diferent, tot depenent de la  cultura de cadascú. No home, no, no es tracta de tenir una carrera o no, senzillament que com més coses sàpigues més possibilitats de defensa tindràs, això inclou l’alimentació, la higiene, no preocupar-te més del compte davant d’un problema, pensar quines possibilitats tens, tenir la capacitat de triar sigui quina sigui la teva situació, etc. i això només s’aconsegueix a través de l’esforç sabent com estàs, que vols i que necessites, res més, la cultura però, no la descuidem, es molt important.


El coronavirus ha omplert aquest cap tan ben moblat de filosofia barata 

Sí, potser és filosofia barata, però la vida és això, tu vius aquí al parc justament perquè ho saps, per això gaudeixes amb la natura i t’enriqueixes de tota aquesta lectura que t’acompanya.


El pastís que la Carme ha portat al seu amic és deliciós

Bé, ja callo. Mira, avui t’he portat un regal; encara recordo com t’agradava el pastís de pastanaga. No home, no em donis les gràcies, això costa poc i ja sé que ara hem d’anar amb compte a gastar massa. Per cert, com diu, entre moltes altres coses, l’economista Fernando Trias de Bes en el seu últim llibre escrit durant la pandèmia: “La solución NashAquesta crisi no ha estat culpa ni responsabilitat de cap agent econòmic. Ni  beneficia ni interessa a cap jugador, sector o país. Tots desitgem tornar al nivell econòmic anterior”.

Ho té clar, jo així que acabi de llegir-lo te’l pujaré, és força interessant.

Fins aviat amic,

Carme AFOPA

1 comentari:

Miquel M. ha dit...

Descansar ben ajagut damunt l'herba fresca, a l'ombra de un bon pi, sempre ha estat, des de les Bucòliques de Virgili, la imatge del repòs ideal. No hi ha com passejar en silenci per dins de un bosc, per tranquil·litzar l'esperit i refer energies, com ens diu que feia el poeta Costa i Llobera, que s'embadalia i s'inspirava amb la "remor del bosc, la solemne salmodia del gran pinar desert".
Considero, com la Carme, que un bon remei contra l'ansietat i el temor del coronavirus, podria ser un bon tros de pastís de pastanaga. Una mica de dolçor sempre s'agraeix.