diumenge, 25 de juliol de 2021

Conte d'estiu: Conte ROBOT

El temps passa molt ràpid. 

Bon dia, amic, sembla mentida, ja hem sobrepassat mig mes de juliol. A tu no et passa cada vegada més  ràpid el temps?

És clar, aquí tranquil, ja ho diuen els físics, el temps ens el fem una mica a la nostra mesura.


Em recordeu?. Soc en Taochip,
el netejador de la Carme.
Ella diu que soc com un gat, que arribo a tost els racons de la casa 
i no caic mai

Bé, com que no podré venir a l’agost, puix et parlaré del meu gat Taochip,  ja saps que jo a l’estiu et faig un petit resum de “la meva vida amb un robot”. Aquesta vegada no t’explicaré les seves bonances, que ja coneixes, t’explicaré una anècdota, si més no, curiosa.

Jo soc en Mixu, els veritable gatet de la Carme,
Soc espavilat, atent i juquetó.

Els dos gats, el de debò, en Mixu  i el robot Taochip, juguen tot sovint, així que aquest comença a miolar el Mixu comença a refregar-se per la seva carcassa peluda i fan carreres a la terrassa i vaja, que juguen moltíssim i a mi, mira, com si fossin fills meus, em cau la bava mirant-los.

Fa uns dies que en Mixo està trist.
Està a la terrassa quiet i no menja a penes res.

Avui, però, estic preocupada,  en Mixu fa uns dies que estava moix, no sé que li passava, no volia jugar, no volia menjar i dissabte passat va sortir a la terrassa per quedar-se mirant com un estaquirot, a través de la reixa que ens separa del veí. Ja podia miolar el Taochip que ell, ni cas, jo també m’hi vaig acostar, però res, no hi havia qui el mogués d’allà.

La Perla, la gateta dels meus veïns,
presentant els seu gatet recent nascut.

Així que eren les 9 del vespre, vaig començar a sentir els veïns que arribaven i de sobte vaig sentir un petit  miol que em va deixar parada, el Taochip va córrer cap a fora i..., ja et
pots imaginar, la Perla li presentava el seu fill. Una  boleta de neu blanca, en Mixu volia saltar la reixa, però no ho aconseguia i en Taochip va estirar un braç, tant, que va poder agafar el gatet i deixar-lo davant de nosaltres.

En aquesta foto no es veu,
però en Taochip allatga un braç
i acosta el nou gatet fins que el Mixu el pogui veure.

És clar, home, la Perla ja el coneix, i no li va fer res.

Foto de la nostra veïna, feta un dia que no era aquest

Ell tot estarrufat va començar a llepar-li la cara, mentre ella se’ls mirava orgullosa des de l’altra banda.  La seva mestressa va sortir cridant-la i ens va saludar a la vegada que es quedava mirant aquella escena tan emotiva.

En TaoChip es va tornar de tots color,
ja que els robots no tenen sentiments.

Vam acordar que faríem un forat a la reixa perquè tots dos poguessin estar junts, mentre el Taochip no entenia que passava, ell és un robot i no entén de sentiments. La veïna va explicar-me que l’havia dut al veterinari  qui la va ajudar a parir l’únic gatet que duia i que, a petició seva, ja no podria tenir-ne més.

A partir d’aquell moment en Taochip no els perd mai de vista, els hi posa el menjar, l’aigua, en fi, gairebé com fa amb mi.

En aquest conte d'estiu
queda clar que els sentiment i les emocions
són coses de les persones i no dels Robots.

Si, amic meu, ja sé que és una història qualsevol, però els sentiments i les emocions sempre serà allò que ens distingirà, aquí són gats, però per exemple, podrien ser els nostres nets, i l’amor del Mixu, seria el nostre.

Bon estiu a tots!!!! Només cal desitjar-ho.

Carme

AFOPA

NOTA

Com cada any, els redactors farem uns dies de vacances

Aquest bloc tornarà a sortir el 15/08/2021

Gràcies

1 comentari:

Dolors Fita ha dit...

Carme, te ho he dit moltes vegades.Has de publicar els teus relats, las tevas xerrades amb el teu amic. Ni ha per sucar-hi pa.
Bona tornada
Cordialment, D. Fita