diumenge, 22 d’agost de 2021

Democràcia

 

Ventall de partits polítics
a qui es pot votar

No sóc afiliat a cap partit polític ni dono suport  a un únic partit. Vol dir que puc canviar de grup polític segons cregui més convenient  a cada moment.  He estat en la meva joventut una persona molt activa per aconseguir que el nostre país  pogués tenir un parlament “democràtic”. I tal com diu la definició de DEMOCRACIA:  és un sistema d’organització social que atribueix la titularitat del poder en el conjunt de la ciutadania.

La democràcia és teòricament perfecte...
però seguim llegint.

Teòricament perfecta per a un món de pau i enteniment. Però si analitzem la definició, "La titularitat del poder recau en el conjunt de la ciutadania", amb el món global en què ens movem, haurem d’acceptar que el terme ciutadania queda una miqueta curt. Vol dir que els països seran totalment democràtics, sempre que aquesta ciutadania tinguin un document validat per aquesta democràcia. És a dir que les nostres democràcies no es basen en la protecció dels éssers humans sinó que es regeixen en el fet que davant de ser persona disposis d’un “paper”. No es mira el coneixement o els valors que un pot aportar, sinó que el que val és que tinguis el “paper”. Un document que cada cop costa molt més d’aconseguir.

En els països rics i occidentals,
els demòcrates s'omplen la boca
en paraules molt boniques ....
però seguim llegint 

Veiem els països rics i occidentals que s’omplen la boca de definir-se com a demòcrates, però que no tenen cap mania a confiar en uns règims totalitaris que facin de policies per aturar els emigrants que volen millorar la vida a altres llocs. I tots són demòcrates. Jovent sense papers que estan tancats en centres de tutela i quan compleixen els divuit anys es queden sense res , al carrer amb una mà davant i un altre  darrere. I això és democràcia. Gent que mal viu en naus insalubres i amb condicions pèssimes, que tots els ajuntaments saben que existeixen, però que aquesta democràcia  tanca els ulls. ONG que es cuiden de salvar a pobres persones desesperades que travessen la Mediterrània, i que països democràtics, les priven d’actuar i fins i tot les detenen i multen. Països democràtics que separen els fills dels seus pares quan passen les fronteres. I per descomptat els nostres països són exemple de demòcrates. Uns demòcrates sense cap mena d’escrúpols envers el patiment alien. Si tens el paper, tranquil, podràs tenir lleis que et protegeixin, ajudes, aconseguir  treball i serveis mèdics. Seràs  un ciutadà demòcrata. Però si no tens el paper, amic, passes a ser un pària de la societat, que amb sort vagaràs pels carrers mal vivint i amb mala sort aniràs a un centre d’acollida de refugiats.

Els vaixells que rescaten immigrants
no sempre són vistos amb bons ulls, com aquí,
sinó que els ulls miren cap una altre banda.

Però sempre estaràs rodejats de bons demòcrates que quan vegin el teu problema  giraran la vista cap un altre canto. I quan veus vaixells de guerra que estan disparant i abordant embarcacions plenes de refugiats, tots callats. Algun cop em pregunto si això ho fessin a algú dels “nostres”!!!!!.

Entenc que és difícil de resoldre aquest tema, però de pitjors ha solucionat la capacitat de l’home ben organitzat. I de moment les màfies en treuen grans beneficis.

Salvador CM

2 comentaris:

Miquel M. ha dit...

No hi ha dubte que els països democràtics som nosaltres mateixos, i la gran pregunta és si nosaltres estem disposats a rebaixar el nostre nivell de vida per compartir-lo amb els nou vinguts. Si la resposta de tothom fos afirmativa, no hi hauria cap problema en acollir-los, però em temo molt que no és així. De manera que la culpa no és de la democràcia, sinó nostra, i som nosaltres els responsables de buscar-hi una solució digna.

Dolors Fita ha dit...

Es una gran veritat. Tots els politics tenen dos ulls, un per mirar a la dreta y l'altre a la esquerra, a les horas no veuan el que tenen devant.
Com diu una canço, jo voldria ser tan humá com els animals.
Es trist el mon que deixerem als nostres nets.
Es una opinió molt personal.
Crec que al mon li falta humanitat.
Salutacions, D. Fita

Benvinguts