Temps d'austeritat

Ens trobem immersos en un temps de dolorosa crisi econòmica, en el que hi ha molta gent sense feina ni habitatge, sense motivació ni objectius, i que pateix molt per tirar endavant la seva vida. Caldria que tots ens sentíssim responsables d'aquest gran problema i que ho manifestéssim amb un profund esperit d'austeritat, començant per la classe política, que ens hauria de donar exemple. Lamentablement, molta gent considera que no és així. Ahir mateix, els diaris informaven, en titulars, que "un 85% de la població veu estesa la corrupció". Aquesta gran desconfiança en l'honestedat col·lectiva, és molt alarmant.

El fet és, que al costat de polítics abnegats que treballen amb esforç pel bé del país, n'hi ha d'altres que només es mouen per interessos particulars i partidistes, i això socialment fa molt de mal. Notícies d'alcaldes que s'apugen el sou, de consellers que fan viatges innecessaris, de diputats que gaudeixen de prebendes inadequades, i de suborns reals o imaginaris, desprestigien la política i no ajuden en res a crear confiança. Si al costat d'això s'hi afegeixen les voluminoses prebendes d'alguns dirigents bancaris, que gairebé podríem qualificar d'immorals, les exagerades retribucions d'alguns esportistes, totalment desproporcionades, i notícies més recents, com l'evasió de diners de la SGAE, és evident que resulta molt difícil crear el necessari clima d'austeritat que necessita el país.

Si veritablement tots tinguéssim consciència que ens hem d'esforçar i sacrificar-nos una mica, no veuríem tantes ofertes de viatges turístics a països exòtics. És lògic que les agències de viatge facin la seva feina i que intentin guanyar-se la vida, però és lamentable que hi hagi moltes persones insolidàries que obliden que el nostre país, amb una balança comercial molt negativa, no es pot permetre el luxe de gastar tantes divises en viatges llunyans, i que a casa nostra també hi ha bonics indrets per visitar. Falta més solidaritat. 

Per poder aconseguir un desitjable sentit de responsabilitat col·lectiva, seria necessari que comencessin per donar exemple les persones que dirigeixen la societat: els polítics. L'austeritat política és un element primordial, una austeritat que hauria de manifestar-se amb la supressió de despeses innecessàries, com certs ministeris, secretaries i ambaixades supèrflues. Austeritat en la despesa pública i molta exemplaritat, és el que exigeix l'actual moment de problemes econòmics del país. És lògic que, si falla aquesta exemplaritat que es demana, sorgeixin moviments d'indignats que acampin pels carrers i facin augmentar encara més el sentit de frustració de la gent.

Les persones grans, que hem experimentat a la nostra vida moltes èpoques de veritables dificultats econòmiques, sabem molt bé que l'austeritat costa i que el sacrifici és difícil, però considerem que és necessari fer algunes renúncies si volem superar les dificultats actuals, i per això alcem la veu per demanar als polítics, als financers, a totes les persones responsables (i també als esportistes) que, pel bé del país, comencin ell per donar-nos un bon exemple, a fi que després tots els puguem imitar. Tant de bo que ens escoltin i ens vulguin fer cas.

Miquel