Per
respecte a les 12 recomanacions per envellir activament que el nostre Ajuntament
ha presentat en motiu de “L’any del
envelliment actiu i de la solidaritat entre generacions” (Per veure el text original, feu click AQUÍ), ja que NO totes les persones estem en les mateixes
condicions de salut, mobilitat, lleure, economia, etc. i no ho veiem igual.
1.-
Salut responsable
Som
molts els que estem malats i amb malalties molt diferents i no ens agrada que
se’ns menystingui. JA EN SOM DE RESPONSABLES, i força i per això no tenim més
salut; amb sort la perdem amb menys rapidesa
2.-
Alimentació saludable
No
és una especial recomanació a persones amb pensió mínima que després de pagar
el pis, llum , aigua i altres necessitats mínimes només poden permetre’s
alimentació de SUBSISTÈNCIA.
3,-
Exercici regular
Sí, home,
sí, a BCN encara queda massa gent que no pot BAIXAR AL CARRER i molt menys
regularment potser perquè l’Ajuntament ho deixa en mans de voluntaris o els
fisioterapeutes a domicili encara són un somni
Tothom
desitja una ment activa però per a tots aquells que no saben com fer-ho, els TALLERS
de memòria, lectura … que organitza l’Ajuntament no podríem dir que arribin a
tothom.
No
són precisament els sopars copiosos ni les begudes estimulants els que treuen
el son de la nostra gent gran ni tampoc calen molts estudis per saber allò que
no deixa dormir una gran part de la nostra gent
6.-
Rialles terapèutiques
La
gent gran ja riu força amb MOLTES PETITES COSES de la vida: una resposta
ingènua i enginyosa d’un net … però potser li podríem evitar moltes d’aquelles
rialles fetes cap endins, de tristor.
7.-
Pensament positiu
Hem
arribat fins aquí perquè sempre hem tingut força, lluita, creença que les coses
es poden millorar però no ens agrada que ens enganyin. Això de l’ajuda de PROFESSIONALS
sanitaris i socials que ofereixen que sigui real, no hi ha geriatres i els
professionals socials són quasi inexistents.
8.-
Autoestima
Autoestima
en tenim i força, encara que sigui per egoisme i no ignorem les nostres
limitacions però no esperem d’un Ajuntament que ens les recordi sinó que ens
ajudi a SUPERAR-LES.
9.-
Relacions entre generacions
Ho
tenim clar i ho volem, ens fa falta però D’IGUAL A IGUAL. Ni abusos ni
condescendència.
10.-
Experiències noves
Queda
molt modern aconsellar a una persona gran que utilitzi Internet però cal posar
al seu abast ordinadors i professionals capaços d’ensenyar-nos amb paciència.
Té l’Ajuntament consciència de la quantitat de gent gran i la seva OFERTA
d’ordinadors, punts de connexió i professionals?
11.-
Participació
Em
revela escoltar massa freqüentment que la gent gran no participa en reunions,
debats ... Penso que molta gent gran participa molt activament en la societat,
acompanyant a un veí o amic al metge, fent-li una visita a casa ... el que
passa és que potser NO S’APUNTA a un
programa de voluntariat per fer-ho
12.-
Temps planificat
La
planificació és una de les coses que molta gent gran ha DESCARTAT de la seva
vida i no perquè no vulgui fer coses sinó per fer en tot moment el que desitja.
Com
veieu totes les coses tenen diferents punts de vista però tan dolent és veure
el got mig buit com mig ple. Aquesta propaganda positivista de la gent gran a
vegades no agrada. Potser ens agradaria al costat de cadascun d’aquests 12
punts, 12 accions noves de l’Ajuntament en favor de la gent gran. Esperem de
L’Ajuntament alguna cosa més que una declaració de recomanacions. Potser en un
altre article podem aportar idees noves i canviar els rols, nosaltres omplir el
got i l’Ajuntament veure’l mig buit.
5 comentaris:
Els bons propòsits d'un envelliment actiu xoquen moltes vegades, lamentablement, amb la dura realitat, perquè l'estat de perfecció "no és d'eixe món", com cantava en Raimon. I és ben cert que no tothom està en condicions idònies per poder seguir les recomanacions d'una forma òptima, però no per això deixen de ser un objectiu ideal.
En major o menor escala, tots tenim limitacions, perquè com va dit el poeta Maragall, "home sóc i és humana ma mesura". Tots som limitats. No som super-homes ni super-dones. Per tant, el que cal és que fem només el que poguem, segons la nostra personal mesura, i segur que amb això ja ens sentirem satisfets.
Com article reivindicatiu, em sembla molt bé, però mirant-ho fredament m’ha semblat una mica exagerat. Hi ha moltes més persones grans que no es troben en les condicions que cites.
No m’ha agradat que sigui l’Ajuntament qui pagui tots els plats trencats, ja que en aquest últims anys, cada any el pressupost de Benestar Social ha augmentat, tant quan l’alcalde era en Maragall com ara que és en Trias. A més no tot el que cites és responsabilitat de l’Ajuntament, sinó que es reparteix entre totes les administracions.
També m’ha sorprès el final la imatge del got. Que em l’excusa del nosaltres, sembla més l’eslògan d’un aspirant a Alcalde que una altre cosa.
Joan
Sens dubte tot és millorable i la nostra ciutat, millor la nostra societat, està molt lluny de ser perfecta o simplement socialment equitativa.
Però la meva opinió és que les persones grans, tenint en compte que som un col·lectiu molt ampli i amb diferència d'edat entre si, que en moltes ocasions són de mes de 30 anys, no pot ser tractat d'igual forma ja que les seves necessitats i possibilitats són molt diferents. Per això els famosos 12 punts que s'han tractat tenen tan diferent lectura segons sigui el col·lectiu que els analitza.
Seria molt positiu estudiar les necessitats de forma mes propera a cada grup de persones i segurament també seria mes factible poder aportar alternatives concretes.
Com a campanya de comunicació, els 12 punts em sembla bé, sempre que seguidament existeixi un ampli programa que garanteixi l'aplicació de forma adequada. En cas contrari solament seria una CAMPANYA OPORTUNISTA.
Jumex
Segons es diu al principi de l'article es tracta de unes RECOMENACIONS, i per tant, com tots nosaltres som diferents, a Déu gràcies, no podem considerar que sigui un "café para todos" com ens té acostumants el govern central. No obstant jo crec que l'dministració tindria que fer més coses per la gent gran i procurar que tots tinguèssim més pòsibilitats de viure sense obstacles i amb dignitat.
Por supuesto que hemos trabajado mucho para que las personas mayores tengan la opción de vivir con dignidad. El camino está lleno de obstáculos que hemos tenido que ir saltando como en una carrera. Falta mucho trecho y muchos obstáculos que salvar. Creo que todos unidos podremos hacer algo al respecto, aunque no sea todo lo deseado. Lo importante es seguir avanzando.
Publica un comentari a l'entrada