dissabte, 9 de juny del 2012

Solidaritat entre generacions

Aquest any la Unió Europea l’ha denominat “Any de l’envelliment actiu i de la solidaritat entre generacions”. Aquests últims any la nostra vida de persones grans ha fet un gran canvi: hem millorat molt la nostra salut i hem augmentat les nostres ganes de fer coses. Tot això ha fet que la primera part d’aquest objectiu el tinguem assolit

La segona part, que és el títol d’aquest article, llença una idea que per mi és nova: “Solidaritat”. Però no podrem parlar de Solidaritat si abans no tenim resolt el tema de les “Relacions entre generacions” i aquest només està resolt en part.
El professor Mariano Sánchez

El dia 6 de juny  i organitzat pel Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona (CAGG), va tenir lloc un acte on el professor de la Universitat de Granada, Sr. Mariano Sánchez, ens va parlar sobre “Per què són necessàries les relacions entre les generacions”, i va quedar molt clar que l’edat no és res més que una etapa en la vida de cada u i que no ha de ser cap impediment perquè ens podem relacionar amb igualtat amb qualsevol persona de més o menys anys
La segona part va consistir en un diàleg entre un jove, un no tant jove i una persona gran. El diàleg entre ells va ser força obert i a més van respondre a les preguntes i aportacions que els hi van fer els assistents.

La Sra. Roset
L’acte el va presentar la Sra. Roset (Comissionada del Alcalde), junt amb la Vicepresidenta del CAGG, Sra. Mary Luz Eixarch, el va tancar els Secretari Sr. Fernández
Però, i de la Solidaritat, què! De moment, poca cosa. La pregunta és realment nova i ens ha agafat descol·locats. Avui nomes sentim aquesta paraula quan ens referim els diners que des Catalunya aportem a la bossa comú per les altres comunitats de l’estat o per demanar justícia social

Però, certament, no sabem res més que afecti a la Solidaritat? Doncs jo crec que si. És alló que no es veu i que surt de l’ànima, que no es fa per decret ni amb publicitat, que es fa per estimació i sense esperar recompenses. Oi que sona a ridícul o passat de moda? Potser si, però existeix i és més freqüent del que sembla, especialment en l’àmbit familiar. Només cal treure el nas a la residència que hi tenim la mare, a casa als pares, que són grans i no es podem moure o a ...
Símbol de SOLIDARITAT
Qui no ha vist a una mare jove, que al sortir de la feina corre a casa la seva mare a donar-li un cop de ma? O el nét que un cop a la setmana o al mes va a veure l’avi i jugar amb ell al parxis i perdre perquè no s’enfadi? O al fill que va a la residència a donar de sopar al pare, encara que el pare ja no el conegui?

La vida està plena de solidaritat. Només cal que aquest valor el traiem de l’armari i el fem aflorar en tota la seva magnitud.

Joan       

1 comentari:

Miquel ha dit...

És ben clar que els exemples de solidaritat que ens comenta aquest article, estan fonamentats en l'amor. I això és perquè la veritable solidaritat porta sempre implícits uns sentiments complementaris: els de justícia i equitat, de generositat i amor al proïsme. Si aquests sentiments fonamentals no estan ben afermats en nosaltres, la paraula solidaritat serà només una paraula buida.