Els nets d'en Joan l'acompanyen en la Caminada |
Voldria fer referència amb aquest escrit a
les relacions intregeneracionals ara que la longevitat és a l’ordre del dia i
que es parla d’arribar als 150 anys.
La meva relació amb l’envelliment ha estat
poc afortunada. Les meves primeres experiències amb la vellesa van ser en el
món laboral, en l’àmbit sanitari entre els anys seixantes i setantes, amb el
que això comporta de veure el deteriorament físic i cognitiu de les persones
quan arribaven a la vellesa (tot i que la mitjana de vida era de 65 anys) i amb
la cura d’uns pares, que els seus 17 últims anys de vida van ser de total i
absoluta dependència. No se’ns va ensenyar com parlar i/o tractar amb la gent
gran i molt menys comunicar-nos amb un llenguatge comú. Era trist veure com no
teníem interessos que ens unissin amb els que jo considerava “grans”.
A més de cura, nexessitem comunicar-nos |
És ara que crec que s’estan reduint les
distàncies i el diàleg entre les generacions funciona una mica. A tall d’exemple
l’altre dia la meva néta gran (5 anys) em va preguntar: si a mi també em sortia
sang de la “patatona” com a la seva mare (sic.). Això no se m’hagués acudit mai
preguntar-li a la meva àvia, ni tan sols a la meva mare, perquè estic
ben convençuda que s’haguessin escandalitzat. La veritat va ser que em vaig
emocionar pel què suposava, de confiança i de credibilitat en la meva resposta.
Aquest cas vol dir que alguna cosa està
canviant en la relació avis-néts o per traducció gent gran - gent jove (en les
relacions entre generacions) i estic segura que
aquest ha de ser el camí a seguir, que se’ns pugui fer preguntes sobre
qualsevol cosa amb naturalitat, i acceptar-les sense escarafalls ni excessiva
sorpresa.
El nét posa la seva meneta sobre la del avi |
Neus
2 comentaris:
Si volem enfortir les relacions intergeneracionals, les persones grans tenim l'obligació de reciclar-nos constantment, perquè la necessitat d'aprendre i de conèixer coses noves, dura tota la vida. Mai podem dir que ja en sabem prou. I és indubtable que per poder comunicar-nos bé amb els més joves, hem de buscar punts comuns d'interés. Com diu la Neus, ens cal estar al dia i això sempre inclou un cert esforç per part nostra, un esforç que ben segur que després es veurà recompensat amb una millor acceptació per part de tothom.
La confiança entre avis i néts no neix perquè si, sinó que estan basades en la nostre actitud de comprensió, encara que ens costi, vers el que fan els néts, que és diferent a la nostra forma de fer
Joan
Publica un comentari a l'entrada