diumenge, 13 d’octubre del 2013

Relacions Intregeneracionals.

Els nets d'en Joan l'acompanyen en la Caminada
Voldria fer referència amb aquest escrit a les relacions intregeneracionals ara que la longevitat és a l’ordre del dia i que es parla d’arribar als 150 anys.

La meva relació amb l’envelliment ha estat poc afortunada. Les meves primeres experiències amb la vellesa van ser en el món laboral, en l’àmbit sanitari entre els anys seixantes i setantes, amb el que això comporta de veure el deteriorament físic i cognitiu de les persones quan arribaven a la vellesa (tot i que la mitjana de vida era de 65 anys) i amb la cura d’uns pares, que els seus 17 últims anys de vida van ser de total i absoluta dependència. No se’ns va ensenyar com parlar i/o tractar amb la gent gran i molt menys comunicar-nos amb un llenguatge comú. Era trist veure com no teníem interessos que ens unissin amb els que jo considerava “grans”.

A més de cura, nexessitem comunicar-nos
És ara que crec que s’estan reduint les distàncies i el diàleg entre les generacions funciona una mica. A tall d’exemple l’altre dia la meva néta gran (5 anys) em va preguntar: si a mi també em sortia sang de la “patatona” com a la seva mare (sic.). Això no se m’hagués acudit mai preguntar-li a la meva àvia, ni tan sols a la meva mare, perquè estic ben convençuda que s’haguessin escandalitzat. La veritat va ser que em vaig emocionar pel què suposava, de confiança i de credibilitat en la meva resposta.

Aquest cas vol dir que alguna cosa està canviant en la relació avis-néts o per traducció gent gran - gent jove (en les relacions entre generacions) i estic segura que aquest ha de ser el camí a seguir, que se’ns pugui fer preguntes sobre qualsevol cosa amb naturalitat, i acceptar-les sense escarafalls ni excessiva sorpresa.

El nét posa la seva meneta sobre la del avi
Els canvis d’actitud que hem de tenir per presentar-nos davant la gent jove i conservar el crèdit d’estar immersos en la realitat actual i no estar passats de moda, ha d’incloure un esforç molt important per part nostra, d’estar al dia de qualsevol novetat tecnològica, o de pensament, ja sigui polític, social, etc... per tal que no ens “ningunegin” per ser vells i no tenir criteris actualitzats, per poder resistir més anys sense fer-nos grans cerebralment, i que no tinguem una excessiva nostàlgia d’un temps passat millor.

Neus

2 comentaris:

Miquel ha dit...

Si volem enfortir les relacions intergeneracionals, les persones grans tenim l'obligació de reciclar-nos constantment, perquè la necessitat d'aprendre i de conèixer coses noves, dura tota la vida. Mai podem dir que ja en sabem prou. I és indubtable que per poder comunicar-nos bé amb els més joves, hem de buscar punts comuns d'interés. Com diu la Neus, ens cal estar al dia i això sempre inclou un cert esforç per part nostra, un esforç que ben segur que després es veurà recompensat amb una millor acceptació per part de tothom.

Joan ha dit...

La confiança entre avis i néts no neix perquè si, sinó que estan basades en la nostre actitud de comprensió, encara que ens costi, vers el que fan els néts, que és diferent a la nostra forma de fer
Joan