 |
| El dret a somniar NO ens el treu ningú |
Als
que ja acumulem bastants d’anys, ens costa, a vegades, seguir el ritme
accelerat de la vida moderna, amb tot els seus complicats aparells electrònics,
però el privilegi que ens dóna l’edat, sempre ens compensa sobradament de les nostres
mancances.
 |
| Els nostres somnis són com el dels nens |
Resulta
molt agradable ser el centre de moltes atencions i viure en una societat en la
que tothom està sempre d’acord, treballa en allò que més li agrada, i té
assegurat l’accés a les necessitats més bàsiques de la vida, com l’habitatge,
l’alimentació i el vestuari
Potser hi ha algunes discrepàncies entre partits
polítics de ideologies diferents, però el cert és que, quan cal, i quan es
tracta de buscar el major benestar per a les persones, tots ells s’uneixen i
deixen al marge les seves diferències. La honestedat és la norma general, i és
agradable veure com el bé comú està sempre per damunt dels interessos
particulars. Tot això produeix una gran sensació de benestar, i en el meu cas,
em fa sentir molt feliç. Sobretot durant
la llarga i agradable estona en què, tot adormit, somnio que realment passen
aquestes coses.
 |
| La REALITAT |
És
després, en despertar-me, quan la realitat es fa evident, i aquell benestar
social tan desitjat, aquella convivència cívica somiada, aquell il·lusionat
optimisme social, desapareixen com per encant. Era massa bonic per ser veritat!
Jo continuo sent una persona gran, però tot el demés ha canviat radicalment, i
no és, en absolut, tal com ho havia somiat ni tampoc com hauria de ser.
S’esvaeix la il·lusió d’un treball digne per tothom, hi ha un cert aire de
corrupció a l’ambient, es veuen persones dormint al carrer, i d’altres no tenen
el necessari per menjar i viuen rebuscant dins els contenidors de les
deixalles. Els partits polítics es barallen, d’esquena al benestar de la gent,
i la imatge d’una societat amable i satisfeta, s’esvaeix com el fum.
 |
| Continuem treballant pels nostres somnis |
Davant
d’aquesta evidència, les persones grans, tot renunciant a un ben merescut descans i a qualsevol privilegi per
l’edat, hem de treballar i esforçar-nos
per redreçar la situació. Ens cal impulsar al màxim la solidaritat, com ja
estem fent en moltíssims casos. I ens caldrà continuar fent-ho sense defallir.
Només així la desitjada utopia d’una societat benestant per a tothom, potser
algun dia podrà fer-se realitat.
En els
temps difícils que estem vivint, conforta i anima la il·lusió de somiar-ho.
Miquel
3 comentaris:
Ojala ese sueño se haga realidad....pero creo que solo es un sueño.
Val la pena esforçar-nos per fer realitat els somnis i les utopies, per difícils que ens semblin. Si el cèlebre somni de Luther King es va acomplir, també ho poden fer els nostres, si ens esforcem degudament. L'espelmeta de la il·lusió és el motor de la vida, i aquesta flama encesa, cap contratemps ni cap ventada ens l'hauria d'apagar mai.
Si l'home tingues que viure aquets somnis que diu l'article, la vida seria com un poema, doncs podríem mirar la senectut com el període més feliç de la vida terrenal. Però, la societat actual, que, inexorablement, també ha de passar per la vellesa, caldria que tingués cura en treure'ns aquesta felicitat que ens hem guanyat treballant per crear un estat de benestar que ara han destruït guiats per l'ambició descontrolada dels polítics corruptes.
Publica un comentari a l'entrada