|
Portada del llibre |
Totes les persones que dimecres passat vàrem tenir
l’oportunitat d’assistir, en una Llibreria del Eixample, a la presentació del
llibre “Moments per no oblidar”, vàrem quedar molt gratament impressionats. El seu
autor, en Josep Mª. Verdaguer, ens va fer reviure, a través de les seves emotives
memòries històriques, el dolorós drama de la nostra guerra civil, un temps de
crims i injustícies, un temps de greus problemes de convivència i de
supervivència, però exposades des d’un punt de vista de superació personal, amb
un indomable esperit de joventut i un rerefons d’il·lusió i esperança, que
infonia optimisme.
|
L'Exc. Sr. Joan Rigol, presentant el llibre |
Va comentar el magnífic exemple de civisme donat pel
poble de Torrelles de Llobregat, en aquells dolorosos anys de crims i persecucions
injustes, és digne de tot elogi. Allí ningú, ni el capellà del poble, va ser
perseguit, ningú va ser empresonat, ningú va ser assassinat, una admirable
actitud cívica que posa un contrallum lluminós a la foscor i tristesa d’aquells
dies de dol.
|
L'autor, explicat algunes coses del llibre |
I més admirable encara, com també va destacar en Josep
Mª. Verdaguer, va ser l’actuació de la seva mare en aquells anys de greus
penúries i d’enormes dificultats. Ella es va convertir en el veritable pal de
paller de la família, acollidora de persones perseguides, ferma i decidida
davant l’adversitat, i elevant, amb el seu exemple, la moral de tothom. És
degut, en molt bona part, al seu valent testimoni que la lectura d’aquest
llibre, malgrat l’ambient tan difícil que ens descriu, infon optimisme.
|
Cicerò |
Si la història és mestra de la vida, com va dir Ciceró,
no hi ha dubte que aquestes memòries històriques ens poden ajudar a tots a
millorar la nostra convivència cívica, i a infondre’ns la certesa de que també nosaltres
podem ser capaços de superar, amb il·lusió i esperança, tots els problemes que
se’ns puguin presentar. Són com una llum que il·lumina la foscor. La seva
lectura ens pot ajudar a conèixer amb més profunditat el que som i d’on venim.
Després ja dependrà de tots nosaltres decidir on volem arribar.
Miquel
1 comentari:
Molt agraït, entranyable amic Miquel, per les afalagadores paraules que dediques al meu llibre i, molt especialment, a la meva mare. Així era la meva mare, doncs sempre la recordaré pel seu amor constant envers al meu germà i a mi. En aquells anys de barbàrie i terror que vàrem viure, la meva mare plorava en silenci perquè volia evitar que entrés en els nostres tendres cors la tristesa i perdéssim la alegria.
El teu article, apreciat amic, m'ha recordat una bonica frase del poeta Adelbert von Chamisso, "Sols una mare sap el que vol dir amar i ser feliç". Gràcies !
Publica un comentari a l'entrada