|
La rendició de Breda. Velázques Entregant les claus |
Els ciutadans van castigar a les últimes urnes als partits
tradicionals, van lliurar les claus de la governabilitat en moltes zones de
l'Estat a partits emergents, sorgits a la calor del descontentament ciutadà. Ha
acabat l'era de les majories absolutes, comença un temps polític diferent, però
si fins ara l'estabilitat i governabilitat van ser virtuts del sistema polític, ara amb el tipus de pactes, genera incertesa sense afrontar el principal problema
que és la deshumanització d'una societat fracturada per la crisi i l'austeritat
expansiva.
|
Aquest telèfon no és dels polítics Està tranquil |
Els telèfons de les diferents seus han estat espurnejant no per
ajudar l'estabilitat, sinó per desbancar al contrari com a única `preocupació,
ocupar la poltrona i els seus beneficis, el seu màxim interès. El Comte de
Romanones, va dir en el seu dia, aquesta frase: "Repartim-nos
les carteres, com els nens es reparteixen les pomes per un berenar".
Les declaracions abans i després del tic-tac de les investidures
no han estat congruents Què podem esperar així ?.
|
Pacte històric a Bergara entre Espartero i Maroto |
Uns pactes que fossin fets amb el cor, uns pactes amb vista
únicament al bé de la ciutadania és bo, perquè afavoreix l'Estat de Dret, a la
qualitat de regulació, a la societat, i reforça la legitimitat dels nous Governs,
la seva força i continuïtat. Tal com han estat els resultats de les urnes, el
fer pactes és, no sols necessaris, sinó que són desitjables per aconseguir un
funcionament raonable de les institucions.
|
Les matemàtique manen. encara que la suma sigui dubtosa |
Malauradament el motiu dels pactes no han estat aquets, sinó que
han primat les matemàtiques per sumar majories, i això és motiu de
confrontació, com ho és negar se uns a parlar amb altres o altres a parlar amb
uns i això el poble no ho entén, no li agrada. És negar la convivència
ciutadana. Amb aquests pactes realitzats em temo que serà difícil de governar i
costarà recuperar la confiança
|
Canviant estampes |
La manca de transparència en els pactes realitzats, han creat
incertesa i garantia en l'estabilitat institucional, han estat pactes, per uns per
governar i rentar la seva imatge i per d'altres, ha semblat un mercadeig de
investidures, al estil del que en dèiem “Un mercat persa” Tant de bo que a
partir d’ara imperi el seny i augmenti la confiança i credibilitat en els
polítics, tan desprestigiats últimament, i que siguin les propostes (sempre que
es compleixin) i no els pactes, els que puguin generar aquesta confiança,
deixant a banda les desqualificacions i ensenyament. La llei no es pacta.
|
Si bades, se't mengen |
Si els partits de sempre no volen desaparèixer fagocitats amb
pactes amb certs partits emergents, hauran de fer una renovació i presentar-se
als ciutadans com partits renovats de veritat, i encara que no desplacin als
partits emergents la seva actitut sigui constructiva i entre tots siguin
capaços de canviar tot el que no funciona
Per descomptat res tornarà a ser igual.
Emiliano
1 comentari:
Els pactes són molt desitjables però, en el fons, només són l'evidència d'un fracàs electoral. Els partits vencedors mai fan pactes, sempre imposen la seva voluntat de forma dictatorial, cosa per altra banda ben lamentable. Els pactes que es fan ara entre diferents partits polítics, no són voluntaris ni es basen en conceptes ètics, sinó només en la conveniència política, com ho demostra el fet de que un mateix partit (Ciutadans) sigui capaç de pactar amb el PP en un indret i amb el PSOE en un altre.
Jo també desitjaria, com l'Emiliano, que a partir d'ara s'imposés el seny i la confiança en els partits, però no estic gens esperançat en que sigui així, perquè es tracta d'uns pactes que s'han fet a contracor, de forma forçada, i la seva fragilitat és evident. És molt lamentable que gairebé tots els partits polítics mirin més la seva conveniència que el servei al país.
Publica un comentari a l'entrada