diumenge, 27 de setembre del 2015

Per fi la Rutina

Persones grans al parc
Hola amic!

De nou ha començat  la vida estructurada a la ciutat, i estem neguitosos  perquè necessitem tornar a la rutina, bàsicament els que ja som grans.

És clar, tu aquí, al parc,  com si no formessis part d’aquesta societat.
   
Tertúlies o xerrades habituals
Perquè ho sàpigues, jo estic desitjant reintegrar-me a la quotidianitat, és a dir, retornar als ambients que em donen seguretat, tornant a la meva alimentació adequada, retrobar-me amb aquelles persones  que tant gaudim fent petar la xerrada, com tu, per exemple, tenir la confiança d’allò que ens ofereixen els/les botiguers/es del barri, sempre amatents a les nostres  preferències i intentar posar en pràctica aquells desitjos de fer  un munt de coses noves

No rondinis, que faràs aquesta cara
No rondinisestructurar les nostres vides estimula els nostres instints, ens fa sentir més vius, és important que al barri se’ns conegui com més millor. Tot això a mi em dóna tranquil·litat i si un dia estic angoixada o neguitosa, fa que sàpiga redreçar les meves cabòries. Ja ho veus, per això parlo amb tu.

Una glicina, ben lila
Per cert, quin verd més bonic tenen les moreres i els baladres, i fins i tot em sembla que aquests pins han crescut aquest estiu, i aquelles glicines, encara lluen ben liles, però ben mirat, encara no té vist mai fer exercicis amb aquests aparells nous que han posat en aquest  parc. Au, anima’t! Què no ho veus que ja sembles un d’aquests arbres.

A propòsit,  a partir d’ara et vull veure ben actiu, d’acord?

Fins aviat,

Carme-AFOPA

4 comentaris:

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

Tens tota la raò, salutacions.

Miquel M. ha dit...

Quan ja han passat les Festes de la Mare de Déu de la Mercè i reemprenem la rutina de la vida ciutadana, és molt habitual que les persones grans ens fem uns bons propòsits de vida activa. I ben segur que som molts els que ens fem aquests propòsits, i també tenim intenció de seguir-los. Però amb la intenció no n'hi ha prou. Ens cal passar d'aquests bons propòsits a la pràctica, de la pràctica a la constància i de la constància a la perseverança. I això ja no és tan fàcil.
De tota manera, ens cal seguir els consells de la Carme i fer vida activa. No n'hi ha prou amb la intenció. Una dita popular afirma que de bones intencions, l'infern n'és ple. Procurem no caure-hi!

Josep Maria V. ha dit...

De jove el dia 2 d’octubre començàvem les classes de batxillerat i per mi, des d’aleshores, era com si comencés l’any nou. Feia els meus bons propòsits en tots els aspectes de la vida, estudi, societat, comportament, solidaritat,....i, aquests propòsits, adequats als meus anys, els continuo fent actualment. El propòsit es perseverar en ells, i ..., haig de dir amb sinceritat, que malauradament són més els incomplets que els complets, a pesar de la meva bona voluntat i l’activitat que hi poso.

Joan ha dit...

M’ha agradat el teu article de tornar a la rutina, malgrat que la rutina no és igual per totes les persones grans. Per exemple, per mi, que no he utilitzat mai aparells per fer exercici, quan els vegi, els miraré i continuaré el meu passeig habitual pel parc

Joan