![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5Wr0ZQ6YBXoPZVGDhiN3Sb6gCSn0jQ19GTQKvpZbPgTb6s1_7lJFYvx2-h5qigJZDh07eIMWSEbEq6gaDXNkAzdn_3Ni05rf1zoafVpYOnK-WHi5gotj526mmWZhf4pafgHmRmjoO6tTg/s320/untitled.png) |
Dibuix satíric sobre la Primera República |
Quan
es va començar a parlar del federalisme jo no en tenia ni idea i un amic entès
amb va fer símil: Imagina un edifici de Barcelona. Aquest edifici pot ser d’un
sol propietari en que tots els pisos són d’ell, o bé una Comunitat de
propietaris en que cada un té un pis. En el primer cas, el propietari cobra un
lloguer a cada inquilí, però paga els impostos de tot l’edifici i totes les
seves despeses. En el segon cas, cada propietari paga els seus impostos, es fa
el seu manteniment, i per pagar les despeses comunes, com llum de l’escala,
ascensors, etc., fan una bossa a la que aporten els diners necessaris d’acord
amb el coeficient del seu pis. Podem dir que el primers cas és un estat únic i
en el segon, cada pis és una espècia d’estat i tots junts són un estat federal
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgH84t_wWhkJbEb8hqqcPOjzLDZz6EMojtt0_SkMZIOU3heQnuRIOkuhYmZ37W_EGwJOJACO_Svm3-hkyfj8k6lolpcZM4IBLdQR_gAnqT8GVakbPIvqm0O9Zmuv0R6qAmvPFkJVe0wf5m6/s320/Presidentes_1-Rep%25C3%25BAblica.jpg) |
Els quatre presidents de la Primera de República |
Però
al mirar a l’Estat Espanyol amb vaig plantejar unes preguntes. Quan estudiava
parlàvem de Regions i ningú gosava dir res. Ara parlem d’Autonomies, però
l’Estat continua sent únic. Quan estudiava ens deien que l’Espanya moderna
havia tingut, a més de Reis, dues Repúbliques i en alguns moments dictadures.
Les dictadures ja sabíem que eren, de la Segona República els nostres pares ja
ens en feien cinc cèntims, però de la Primera només sabíem que havia existit i
poca cosa més, però ara, com que Internet ho sap tot, sabem que va sorgir en un
moment molt complicat socialment i amb la Guerra dels Carlins i l’Aixecament
cantonal que pretenia que cada poble fos independent del estat central, però
especialment contra la monarquia.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmufI-swcdrhmpMkTtLls-CATpwq38tKrXV_6uaLxUK6IGuvl2wxiQVgax8bmshHNOB47d0xmgAbxB_ItZUuESXNJimQQ9h2TS-y0-ocMjoFz7wBNxQrkMD7JHGEIJBpQ9Kidv92Bfmz6P/s320/Caricatura-de-Pav%25C3%25ADa-durante-el-golpe-en-La-Madeja-Pol%25C3%25ADtica-dibujo-de-Tom%25C3%25A1s-Padr%25C3%25B3-Pedret.jpg) |
Caricarura del General Pavia |
I en aquest ambient, el dia 11/02/1873 es va
proclamar la República que en menys d’un any (fins el 04/01/1874) va passar de Unitària
a Federal i que en aquest poc temps va tenir 4 presidents. De fet la República es
va acabar aquest dia, en que el General Pavia, amb el seu cop d’estat, va
nomenar el General Serrano com a 5è
president, però que de fet va ser un "dictadoret" fins el 29/12/1874, en que el
General Martínez Campos va proclamar la Restauració. Així
anaven les coses!
En
aquests moment circula un vídeo de la Primera República on en podreu veure que
passava, fent click AQUÍ
Si
el federalisme que es parla ara és semblant aquest, malament!
Per
favor, polítics. Digueu clarament cap on voleu anar de forma real i possible
perquè tothom pugui viure en pau
Joan
3 comentaris:
Des del temps d'aquesta poc exemplar història repúblicana, han passat ja molts anys, gairebé un segle i mig. En aquella època, la cultura de la gent estava sota mínims, i ara suposo que hi ha molta més cultura popular, perquè amb l'ajuda dels mitjans de comunicació, tots estem força més informats, i afortunadament els generals tampoc marquen ja el rumb del país. De tota manera seria mot d'agrair que, com demana en Joan, els nostres polítics actuals ens exposessin més clarament les seves propostes, moltes vegades amagades en proclames poc realistes i sovint massa demagògiques.
Que hay mucha mas cultura popular???, creo que no.
Mary Luz
Molt d’acord am el escrit d’en Joan sobre el Estat Federal.
No sé si tenim més coneixent, lo més segur es que ens ho pensem que en tenim, axó es lo perillós, tothom sap de tot i millor que ningú, però tenim una avantatja, amb un món tan competitiu, la societat et situa on et mereixes, t’agradi o no t’agradi.
Manel P
Publica un comentari a l'entrada