 |
| Martí Pol Exemple de persona gran activa |
Depen de nosaltres
que siguem capaços de superar el tòpic, totalment inexacte, però desgraciadament
massa estès, de que les persones grans som inactives, improductives, de poca
utilitat, i fins i tot incapaços de voler assumir responsabilitats. Posats a
penjar-nos defectes, no falten els que ens veuen com un grup marginal i una
càrrega social.
 |
| Fills i néts ens ajuden a posar-no al dia |
Però queda ben clar que, els que fan aquestes
afirmacions, totalment rebutjables, coneixen molt poc la gent gran, degut,
segurament, a que no hi conviuen gaire i que tampoc deuen relacionar-se amb
persones d'edat. Perquè quan els
contactes són mes freqüents, com per exemple entre avis i néts, llavors els
judicis també són molt més encertats.
 |
| Una dieta sana ens ajuda a mantenir-nos actius |
De tota manera,
nosaltres també podem ajudar, amb la nostra manera de ser i d’actuar, a borrar aquest
fals tòpic de persones marginades. I com que només depèn de nosaltres, crec que
tenim l’obligació de fer-ho. Per aconseguir-ho, només ens cal seguir una senzilla
teràpia de rejoveniment, amb unes poques pautes de conducta ben fàcils d'observar.
 |
| Aqustes persones grans tenen ganes de viure i són optimistes |
En primer lloc, no hem
de perdre mai l'entusiasme, sinó que l’hem de fomentar i fer-lo crèixer,
engrescant fins i tot als altres, evitant tot aïllament, sense fugir de la
realitat social en la que vivim, esforçant-nos per veure més les coses que són
positives que no pas les que són negatives, amb il·lusió i amb un esperit continuat
de formació permanent, és a dir, aprenent i practicant cada dia coses noves.
 |
| Mirar fotos antiguaes no sempre és nostàlgia sinó que ajuda a posar-nos les piles |
Si a tot això hi afegim altres
bons propòsits, com els de no contemplar el passat amb nostàlgia, el de viure amb equilibribri, el d’acceptar amb humor els aconteixements de cada dia, el de dialogar
amb els altres, i sempre intentant comprendre’ls més que imposar el nostre criteri, i el
de no deixar per demà el que poguem fer avui, ben segur que estarem sempre tan
ocupats que no tindrem temps ni d'envellir.
I aquesta nostra teràpia de
rejoveniment tan necessària, haurà estat tot un èxit.
Miquel M.
1 comentari:
Que la gent gran no servim per res,és una campanya totalment rebutjable, com molt bé diu en Miquel, però hem de ser nosaltres mateixos els que hem de demostrar que el bagatge de l’experiència dels anys viscuts té un gran valor cultural, de solidaritat, d’empatia i hem de tenir molt d’interès en continuar ampliar-lo,i no acceptar el callar, com a resposta quan se’ns vulgui menysprear o retirar dels esdeveniments de la vida, com si fóssim un objecte antiquat i inservible.
Publica un comentari a l'entrada