|
Aquest rellotge de sol, cada vegada que es posa en funcionament ens pregunta: Com heu aprofitat el temps mentre descansava? |
El temps és un bé molt preuat, tan preuat com l’or, com habitualment es diu,
i també és molt fàcil de malgastar i de perdre. Ben segur que la nostra pròpia
experiència ens ho ensenya cada dia. És un bé que hauríem de saber aprofitar sempre
al màxim, programant la nostra vida amb voluntat i constància, amb
intel·ligència, i mai amb presses, que no són gens bones. Viure de forma apressada no ens proporciona ni tranquil·litat ni alegria.
|
El Temps fuig, però encara hi ha qui el vol matar |
No hem de seguir l’exemple d’algunes
persones que, massa sovint, parlen de matar el temps, cosa molt lamentable. Resulta
ben trist que hi hagi qui necessiti matar el temps, per no morir-se
d’avorriment o de tedi. A nosaltres ens cal aprofitar-lo molt bé, cosa que no
vol dir ser-ne un avar, sinó saber-lo utilitzar i distribuir, sense actuar mai
amb precipitacions i urgències, que no tenen res a veure amb la bona
utilització del temps.
|
Una agenda ens pot ajudar |
Si les nostres presses i urgències
són degudes a una falta d’organització o de planificació, llavors és ben clar
que ens cal solucionar-ho. Som persones ja una mica grans, portem molts anys al
damunt, i no ens resulta adequat anar pel món de forma irreflexiva. Ens hauríem
de programar adequadament.
|
Aquest noi està programant, Aviat li sortirà fum del cap No és això Nosaltres ho hem de fer amb tranquilitat i si no ho fem prou be, NO PASSA RES |
Pot ser que, malgrat les
programacions, no tot surti sempre com voldríem. Això tampoc ens ha de
preocupar. Si alguna vegada se’ns escapa algun autobús, hem de ser conscients
de que després d’aquest n’arribarà un altre, i pensar que, si fem tard, tampoc
passa res: ens trobem en una edat en la que, afortunadament, se’ns disculpen
moltes coses. Això no vol dir que tinguem butlla per fer sempre tard a tot
arreu: ens cal programar-nos i ser organitzats, per respecte als altres. Però
sense viure amb presses.
|
Aquesta persona gran corre. Es pensa que és imprescindible? Si segueix així NO VIURÀ GAIRE TEMPS |
A vegades, si correm i ens
neguitegem, és perquè ens creiem imprescindibles, i pensem que els altres no
farien res de bo sense la nostra ajuda. El cas és que ens sorprendria comprovar
que, la majoria de les vegades, se’n sortirien perfectament! Potser el que ens
falta és una bona dosi de humilitat!.
De manera que no ens cal tenir pressa
ni anguniar-nos massa, perquè no som pas tan necessaris com ens agradaria
pensar. Viure apressadament no és gens recomanable, ni fa per nosaltres. És
cert que el temps és or, i que ens cal administrar-lo bé, però sense presses. Com
també és cert que, en algunes ocasions, l’hem de saber gastar amb molta
esplendidesa, igual com fem amb els diners.
Perquè no hi ha cosa més bonica i
agradable que gastar-lo
generosament amb les persones amigues.
Miquel M.
2 comentaris:
Es molt important per la gent gran, com diu en Miquel, programar-nos el temps, doncs entre les moltes mancances físiques i intel•lectuals que anem perden a la nostra edat, és la memòria. Sempre anem murmurant: “No recordo que havia de fer” “No sé si m’he pres els medicaments” ... etc... La memòria ens desbarata tota la nostra vida, i nosaltres hem de pensar com diu el nostre amic que hem de programar el temps, doncs el temps no es pot malgastar, ans el contrari, perquè la vida l’hem de gaudir cada instant en el moment, recordeu que no es repeteixen els colors ni les veus es repeteixen.
Tienes toda toda la razon. Estoy contigo. Hay que programar y cuanto mas mejor.
Mary Luz
Publica un comentari a l'entrada