Programant el temps

Aquest rellotge de sol, cada vegada que es posa
en funcionament ens pregunta:
Com heu aprofitat el temps mentre descansava?

El temps és un bé molt preuat,  tan preuat com l’or, com habitualment es diu, i també és molt fàcil de malgastar i de perdre. Ben segur que la nostra pròpia experiència ens ho ensenya cada dia. És un bé que hauríem de saber aprofitar sempre al màxim, programant la nostra vida amb voluntat i constància, amb intel·ligència, i mai amb presses, que no són gens bones. Viure de forma apressada no ens proporciona ni tranquil·litat ni alegria.

El Temps fuig, però encara hi ha
qui el vol matar

No hem de seguir l’exemple d’algunes persones que, massa sovint, parlen de matar el temps, cosa molt lamentable. Resulta ben trist que hi hagi qui necessiti matar el temps, per no morir-se d’avorriment o de tedi. A nosaltres ens cal aprofitar-lo molt bé, cosa que no vol dir ser-ne un avar, sinó saber-lo utilitzar i distribuir, sense actuar mai amb precipitacions i urgències, que no tenen res a veure amb la bona utilització del temps.

Una agenda ens pot ajudar

Si les nostres presses i urgències són degudes a una falta d’organització o de planificació, llavors és ben clar que ens cal solucionar-ho. Som persones ja una mica grans, portem molts anys al damunt, i no ens resulta adequat anar pel món de forma irreflexiva. Ens hauríem de programar adequadament. 

Aquest noi està programant,
Aviat li sortirà fum del cap
No és  això
Nosaltres ho hem de fer amb tranquilitat
i si no ho fem prou be, NO PASSA RES

Pot ser que, malgrat les programacions, no tot surti sempre com voldríem. Això tampoc ens ha de preocupar. Si alguna vegada se’ns escapa algun autobús, hem de ser conscients de que després d’aquest n’arribarà un altre, i pensar que, si fem tard, tampoc passa res: ens trobem en una edat en la que, afortunadament, se’ns disculpen moltes coses. Això no vol dir que tinguem butlla per fer sempre tard a tot arreu: ens cal programar-nos i ser organitzats, per respecte als altres. Però sense viure amb presses.

Aquesta persona gran corre.
Es pensa que és imprescindible?
Si segueix així
NO VIURÀ GAIRE TEMPS

A vegades, si correm i ens neguitegem, és perquè ens creiem imprescindibles, i pensem que els altres no farien res de bo sense la nostra ajuda. El cas és que ens sorprendria comprovar que, la majoria de les vegades, se’n sortirien perfectament! Potser el que ens falta és una bona dosi de humilitat!.

De manera que no ens cal tenir pressa ni anguniar-nos massa, perquè no som pas tan necessaris com ens agradaria pensar. Viure apressadament no és gens recomanable, ni fa per nosaltres. És cert que el temps és or, i que ens cal administrar-lo bé, però sense presses. Com també és cert que, en algunes ocasions, l’hem de saber gastar amb molta esplendidesa, igual com fem amb els diners.

Perquè no hi ha cosa més bonica i agradable que gastar-lo

 generosament amb les persones amigues.

Miquel M.