─ No
saps el goig que tinc de poder parlar amb tu. No cal que
facis aquesta cara, ara t’ho explico.
|
Pa de Viena |
Avui,
de bon matí, he anat al forn del barri a comprar-me un panet, sí home d’aquells
que en diuen de Viena, però que no s’assemblen gens als que menjava quan era
petita. Avui m’ha despatxat la Jenifer, una noieta colombiana força atractiva, però una mica lenta, això
sí. Mentre li pagava ha sortit l’amo del local que estava treballant a
l’obrador, ell però, és del Perú. Hem parlat una mica del temps i després, he
anat a comprar-me un cartó de llet. Els
dos germans pakistanesos són
encantadors, un m’ha atès mentre amb l’altre també hem parlat del temps, tot
seguit he pujat a buscar el diari que, ves per on, el quiosquer també és
colombià, gairebé era a la porta de casa meva quan
un noi bru arrossegant un
carret del “super” ple de deixalles m’ha dit si podia pagar-li un cafè. Jo
primer m’he espantat una mica, però amb la fredor que feia a les set del matí
no he tingut cor de dir-li que no, així doncs, fins i tot l’he acompanyat al
bar dels filipins que està a tocar de casa meva. El noi s’ha pres el cafè i jo
també; quan ha marxat jo m’he quedat uns minuts més, perquè aleshores un client
rus havia començat a parlar de les nevades que hi feia al seu país, etc. i un
avi molt amable, que s’ha definit com a caçador, per mi que era gitano, li
seguia la conversa.
|
Qui hi trebala AQUÍ? Xinesos |
- Renoi
tu, ja pot anar fent aquesta cara, ja,
bé, el cas és que quan he sortit de casa, en passar pel davant del xinés que té
una botiga de... tot, he aprofitat per comprar-li unes piles, després he
saludat a la noia romanesa que demana pel barri, que per cert, amb 18 anys ja
té tres fills. I he passat pel restaurant xinès per avisar-lo que avui aniré a
dinar; fa uns rotlles de verdura excel·lents.
- Ja
imagino que ara entendràs perquè tenia tantes ganes de parlar amb tu. No, no
t’enfadis, això no és pas un menyspreu cap a tu, tot el contrari, és amb tu que
em sento més segura parlant la mateixa llengua. Oi que ho entens?
Per cert, el conductor de l'autobús m'ha respost molt amablament: Buenos dias, señora!
Carme.
AFOPA
2 comentaris:
Això serveix per fer-nos una petita idea del garbuix que es devia produir a la bíblica Torre de Babel, quan tothom va començar a parlar en llengües diferents, i ningú s'entenia. Ara tampoc és que ens entenguem gaire millor, però almenys entre nosaltres, i com deia un vell eslogan de la Renaixença, "puix parla en català, Déu li don glòria".
Em sorpren que de bon matí no hi hagi cap indígena en qui parlar
Joan
Publica un comentari a l'entrada