diumenge, 12 de març del 2017

La meva casa és la teva casa

La nostra casa gran
A  nosaltres, les persones grans, ens educaren baix unes normes morals del cristianisme, i, ens varen iniciar en la fe, que no és estrictament, una doctrina, una filosofia, un dogma, sinó una proposta de vida en el món.

Ara bé, això no vol dir que jo hagi de ser cristià a la força, en podia no haver-ne estat, perquè per sobre de ser cristià o no ser-ne, l’home es lliure, i, per tant, té el dret a decidir per dir sí o per dir no.

Normes ètiques
En el meu cas concret, estic completament convençut que vull seguir aquesta opció, que ningú m’hi obliga, però que m’hi sento molt a gust.

Aquestes normes d’ètica i moral les va ensenyar Jesucrist mitjançant paràboles i també va fer referència a les cites bíbliques quan digué: Perquè tenia fam i em donareu menjar; tenia set, i em donareu beure; era foraster, i em vareu acollir” 


Hem d'acollir aquestes persones que
arriben en aquestes barques?
L'hospitalitat no és un valor desconegut a Europa, on actualment hi arriben mils d’estrangers exiliats a les fronteres per les guerres dels seus països. En un principi les nacions de la Comunitat Europea els acolliren però actualment els hi barren les fronteres, es queden al mig dels camps glaçats sense cap emparament, ni menjar, ni assistència sanitària, ni protecció per la inclemència del temps. Es un verdader drama!

Imatge del que és acollida
Aleshores, els europeus més sensibles ens mobilitzem, i entreguem menjar, roba, organitzem concerts per fer diners i entregar-los a les ONGS, perquè és comprin el què més necessitin.

Aquets nens que viuen en un camp de refugiats,
són diferents del nostres nens?
Mereixen viure així?
Els podem ajudar?
La hospitalitat es un valor de màxims, per què es una obertura tant per l’acollidor com per l’acollit, els dos creixen i és transformen perquè hi ha un intercanvi de pensaments, de sentiments i de cultura. Ambdós ja no seran els mateixos, l’acollit entra en un món afectiu, totalment oposat del  que ha sortit, entra en una casa d’una família desconeguda i descobreix un univers d’empatia i solidaritat. En quan a l’acollidor tampoc serà el mateix perquè l’acollit li explica el seu viatge i la seva vida al seu país, i per tant coneix realitats distintes.

En definitiva els fa diferents i a la vegada iguals, per un principi espiritual: la ètica. Per què?

Manifestació a Barcelona a favor de
l'ACOLLIMENT
Perquè l’acollidor per ètica procura saber qui pot necessitar ajuda, i l’acollit descobreix que el seu benefactor es una persona amb ètica.

La persona ètica ha de reunir els valors de responsabilitat, sensibilitat, donació i gratuïtat. Valors que portem al dedins nostre i que han estat cultivats i forjats per les ensenyances responsables, sensibles i culturals rebudes dels nostres pares i mestres.

Per això formem convocatòries i manifestacions en favor dels exiliats amb el lema:

“LA MEVA CASA ES LA TEVA CASA”.

No decaiguem en aquesta empresa ètica !


Josep Maria V.

2 comentaris:

Miquel M. ha dit...

Si és important, com diu en Josep Mª., que "l'acollit descobreixi que el seu benefactor és una persona ètica", crec que també és fonamental que l'acollit s'imbueixi d'aquesta mateixa ètica, i respecti les normes del país que l'ha acollit. Crec que molts dels problemes que presenta l'acolliment provenen de que aquesta norma essencial no sempre és degudament observada, i això dificulta força la convivència.

Anònim ha dit...

Cuando se dice " mi casa es la tuya" esta uno ofreciendo su casa o.... La casa de todos?... No se. Yo no ofreceria la casa de otros jamás. Mary Luz