 |
| Tarradelles, reb a Josep Pla |
Ja
fa massa dies que no parlàvem tu i jo, però, ves per on, avui no m’he pogut
resistir. He recordat a Josep Pla quan parlava de l’oci i deia que...” la gent està molt ocupada, té els dies
absolutament plens..”. també,
segons ell, hi ha dues classes de persones: “les
persones importants que veuen cada dia més reduït el temps del seu oci i les
persones que, pel fet de no tenir gens d’importància no sabem mai per on
començar a divertir-nos, tan nombroses són les possibilitats que se’ns
ofereixen... el temps d’oci pot ser la sal de la vida. La lectura és un vici
deliciós..., la conversa amb un home cultivat..... el passeig a través d’un
paisatge..... amb lentitud..... Les coses són una meravella, els arbres, els
núvols, les muntanyes, els camps, les llunyanies. La vida és molt curta. Dura
un moment. El món, les coses d’aquest món, són d’una gran bellesa.....”
 |
| Mira aquesta garça, quée bonica! |
Bé
amic, tanmateix sembla que l’escriptor et conegués. Sí, sí, no badis boca,
perquè, per a mi és un plaer venir a parlar amb tu, que ets una persona
cultivada, mentre passegem entre els arbres, mirant les muntanyes, l’aigua
d’aquest rierol, sobretot, sense presses. Mira aquella garsa, que bonica! De
fet, nosaltres ja tenim molt de camí fet, ple d’històries, d’aventures, d’il·lusions
i també de desgracies, es clar, però ara els
hi toca als nostres fills.
 |
| Imatge de la melenconia |
Nosaltres,
però, hem de seguir cultivant-nos, perquè això ens provoca una
millor manera d’entendre i d’integrar-nos a la nova realitat social, i estic
segura que també ens ajuda a millorar els nostres comportaments socials. Ui! Quina
cara que fas. Ja callo, és que avui m’he llevat melancòlica. Només et diré una
petita frase del catedràtic de lingüística Sebastià Serrano, que diu així: “Mai no és tard per
aprendre a expressar les emocions pròpies a través de la comunicació amb les
altres persones”. Optimitzem bé aquesta opció i resistirem bé el
desassossec, l’estrès i l’ansietat que ens poden provocar els canvis.
Ui!, perdona, me’n vaig corrents a cal metge, que ja gairebé és
l’hora.
Carme
AFOPA
1 comentari:
En Josep Pla va ser un gran escriptor i un bon observador de la natura, i quan des del privilegiat paratge del seu Mas Pla, de Llofriu, ens parla d'un tranquil passeig en lentitud, a través d'un paisatge bucòlic, se'ns fa a tots la boca aigua. Els arbres, els núvols, els camps, resulten molt atractius.
No hi ha dubte de que la vida contemplativa és molt agradable, però només se'n pot gaudir quan no hi ha problemes pendents, quan tot està satisfactòriament resolt. Lamentablement, a la nostra vida col·lectiva actual hi ha molts entrebancs, i aquests tranquils i desitjats passeigs en lentitud, no són gaire fàcils d'aconseguir.
Publica un comentari a l'entrada